Poques vegades podem gaudir tant d’una foto com la que ha publicat al seu compte de Twitter en Jon Tugores, arquitecte i aviador, i que va fer aquest dissabte 2 d’abril abans de la posta de sol, mentre feia una aproximació a l’aeroport del Prat. Com si haguéssim capgirat Montjuïc i s’hagués enfonsat sota el mar, el joc de llums i ombres és màgic i de postal.
El sol ja marxa molt més a l’oest que en ple hivern
La fotografia d’en Jon Tugores és de dissabte, 2 d’abril, i està feta amb una càmera Sony A7-4r. Realitzada exactament a les 17.22 h, en aquell moment el sol s’aixecava només 31 º sobre l’horitzó i se situava a l’oest sud-oest, a 247 º, aproximadament cap a la serra de l’Ordal, vist des de Barcelona.
L’enfilació gairebé perfecta entre el sol i Montjuïc va permetre copsar aquesta preciosa fotografia des de l’aire, en què es veu l’ombra que projecta Montjuïc sobre el mar un dia de primavera a mitja tarda.
La fotografia, hauria estat impossible fer-la en ple hivern, atès que el sol marxa molt més al sud i l’ombra que projecta Montjuïc queda més desplaçada cap a la ciutat.
Montjuïc i altres siluetes peculiars
Però la fotografia encara va més enllà i, si analitzem estrictament les ombres que es projecten mar endins, trobem altres edificis emblemàtics que projecten una ombra característica en forma lineal.
Així, d’esquerra a dreta podem veure l’ombra que projecta l’Hotel W (centenars de metres mar endins), l’ombra de la torre de Jaume I, la de la torre de Sant Sebastià (totes dues del telefèric del Port) i, ja a tocar de la platja de Sant Miquel, l’ombra dels edificis d’habitatges situats a la plaça del Mar.
La fotografia ens permet veure també la rectitud de l‘avinguda del Paral·lel i de Creu Coberta, que segueixen perfectament una disposició d’est (banda mar) a oest (cap a l’interior).
