Els ocells migratoris que deixen de migrar: quins són i per què?

Les aus migratòries són rutinàries. Els moviments que fan pels continents, a la cerca d’indrets al nord per alimentar-se o al sud per reproduir-se, és un fet que s’estudia mitjançant l’anellament i el seguiment d’aquests animals.

Algunes de les conclusions en què coincideixen els darrers estudis són que s’ha detectat que moltes espècies han avançat, a la primavera, l’arribada a casa nostra, explica en Xavier Riera, responsable de l’Àrea de Divulgació i Formació de l’Institut Català d’Ornitologia, que conclou: “Això és un efecte directe de l’escalfament global del planeta i del canvi climàtic”.

Deixalles a canvi de migrar

Algun dels aspectes que assenyalen els darrers informes fan referència al fet que alguns individus de les espècies que han modificat les migracions es queden a passar l’hivern a Catalunya, com assenyala Riera i, per tant, han deixat de migrar.

És el cas d’una espècie concreta, la cigonya blanca, que popularment s’associa al mite de l’au que duu els nadons de París. Segons el responsable de l’Àrea de Divulgació i Formació de l’Institut Català d’Ornitologia, aquest fet té una relació directa amb els residus urbans. La cigonya blanca ha trobat en els abocadors una font d’aliment fiable, la qual cosa suposa que s’estalvien migrar, que és un procés molt costós energèticament.

Marcadors de biodiversitat

Els abocadors a cel obert o altres grans infraestructures modifiquen l’entorn i, alhora, condicionen els ecosistemes locals. Uns espais que, si s’entenen com a marcadors de biodiversitat, també aporten una altra informació.

I el que es desprèn d’aquesta observació és que els ocells de les zones naturals obertes estan en descens i també els de les zones humides, segons detalla Riera, que ho contraposa amb la dada que, en canvi, s’estan incrementant els que habiten les zones forestals.

L’explicació que dona el responsable de Divulgació i Formació de l’Institut Català d’Ornitologia sobre les aus forestals és que augmenten perquè tenim més superfície de bosc per l’abandonament de l’agricultura tradicional. Res a veure amb l’agricultura intensiva que, en canvi, perjudica les espècies que habiten les les zones naturals obertes.