L’Observatori Fabra registra la primera meitat de l’any més càlida en més de 100 anys

Afegeix betevé com a font preferida

La primera meitat del 2026 ha estat la més càlida registrada a l’Observatori Fabra – RACAB en més de 100 anys de dades. Entre gener i juny, la temperatura mitjana s’ha situat en valors excepcionalment alts, en un context de calor persistent i cada vegada més freqüent a Barcelona.

El primer semestre més càlid des del 1914

Segons la sèrie de més de 100 anys de l’Observatori Fabra, aquest inici d’any és el més càlid registrat mai en el conjunt de gener a juny. No és només que faci més calor alguns dies, sinó que la temperatura mitjana s’ha situat en un nivell que fins fa relativament poc era excepcional.

Les dades de l’Observatori Fabra permeten veure com ha evolucionat la temperatura a Barcelona des del 1914.

Durant bona part del segle XX, el comportament és relativament estable: anys una mica més càlids, d’altres de més frescos, però dins d’un marge bastant coherent. Les mitjanes anuals es mouen habitualment entre els 11 i els 13,5 ºC, sense una tendència clara sostinguda.

Aquest equilibri comença a trencar-se a finals dels anys 80 i, sobretot, durant els 90. A partir d’aquí, els valors deixen de “tornar enrere” amb facilitat.

Des dels anys 2000, la sèrie entra en un altre rang. Les temperatures superen de manera recurrent els 14 ºC anuals, una xifra que abans era poc habitual. I en l’última dècada, aquest nou nivell es consolida encara més. Els últims anys són especialment significatius: 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026 es mouen tots en valors molt elevats, amb el 2026 marcant el màxim de tota la sèrie. El que crida l’atenció no és un any concret, sinó la repetició.

Els últims anys mostren una concentració inèdita de valors molt elevats: 15,38 ºC el 2022, 15,2 ºC el 2023, 15,28 ºC el 2024, 15,38 ºC el 2025 i, 15,75 ºC el 2026. No són anomalies aïllades. Són anys consecutius dins d’un mateix rang elevat.

Un canvi que no és lineal, sinó esglaonat

Les dades no mostren una pujada suau i constant, sinó una evolució per fases: un segle XX relativament estable, una transició clara a finals del segle passat i una etapa recent clarament més càlida.

Aquesta forma en esglaons és un dels senyals més rellevants de la sèrie: el clima no només s’escalfa, sinó que es reorganitza al voltant de nous nivells.

La primera meitat del 2026 no és una anomalia aïllada dins d’un sistema estable, és la continuació d’una etapa en què els valors que abans eren extrems s’han anat convertint, progressivament, en el nou context habitual.