A Barcelona estem acostumats des de fa anys a observar, de tant en tant, uns curiosos núvols baixos gestats damunt la central tèrmica del Besòs, i a la vertical de la zona portuària, així com esteles de condensació dels avions, un tipus de núvol alt generat pel pas d’avions en determinades condicions atmosfèriques.
Es tracta, en ambdós casos, de núvols d’origen antròpic o antroponúvols, uns núvols relativament nous que ja es quantifiquen i analitzen per part dels observadors i centres meteorològics a causa de la seva importància a escala global. El cert és que aquests núvols poden tenir efectes en balanç energètic i en l’escalfament planetari, ja que dificulten que s’escapi l’escalfor (sovint poden arribar a tapar tot el cel).
Actualment els models climàtics encara no quantifiquen prou bé aquesta coberta de núvols antròpics.
Els resultats de set anys d’observació al Camp de Tarragona
A causa de la importància d’aquest tipus de núvols, el Servei Meteorològic de Catalunya disposa des de fa uns anys de quatre observadors meteorològics, els quals els anoten tot seguint la metodologia proposada pels investigadors catalans.
Un d’aquests observadors és en Jordi Escoda, observador meteorològic de la Selva del Camp, que els registra de forma regular un cop al dia des de fa set anys (2015) a l’Institut Joan Puig Ferreter.
Amb aquests anys d’observacions sistemàtiques Escoda ha pogut comprovar que en un de cada tres dies s’observa un o més núvol d’origen antròpic (118 dies de l’any de mitjana). El mes que se n’observen més és a l’octubre, seguit del desembre i el mes de maig.
Els núvols antròpics més freqüents observats els darrers set anys al Camp de Tarragona són els alts, els generats pel pas dels avions (68 %), però també se n’observen molts de baixos gestats a causa de l’activitat de la petroquímica de Tarragona (32 %).
L’antroponúvol més observat al Camp de Tarragona és l’antropocirrus (“Cirrus homogenitus”), un núvol alt, amb un 32 % del total. El segueix un altre núvol alt, l’antropocirrocúmul (“Cirrocumulus homomutatus”) amb un 21 %, i finalment un núvol baix, generat a la petroquímica de Tarragona, l’antropocúmul (“Cumulus homogenitus”), amb un 20 % de les visualitzacions.
Com es formen els núvols antròpics?
Per tal que es puguin formar núvols calen determinats ingredients: vapor d’aigua (humitat), nuclis de condensació (petites partícules en suspensió de pols, sal, pol·len o altres partícules contaminants) i un refredament de l’aire que es pot obtenir de diverses maneres, per exemple amb un ascens de l’aire.
Determinades activitats com les centrals tèrmiques o alguns tipus d’indústries químiques emeten contingut de vapor d’aigua. És el cas de la central tèrmica del Besòs o les petroquímiques de Tarragona, que alliberen aire càlid i humit. Quan aquest aire que surt de les xemeneies s’eleva desenes de metres de la seva font, a mesura que es va refredant fins que, en determinades situacions d’elevada humitat ambiental, pot assolir el nivell en el qual l’aire ja no pot contenir més vapor d’aigua i es veu obligat a condensar-se.
El vapor d’aigua es condensa, així doncs, damunt de nuclis de condensació (partícules molt abundants a les ciutats a causa de la contaminació) i es formen, d’aquesta manera, les gotetes d’aigua que fan visible el núvol: un antroponúvol, en aquest cas.
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible. La seva combustió origina dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua, a banda de petites partícules en suspensió —impureses— que queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió allibera molta energia calorífica, així l’aire expulsat pels motors es troba a temperatures molt elevades.
El contrast amb el fred d’aquella altura (-40 ºC) fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, un fet que implica augment d’humitat i que es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió, tot i que normalment se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament.
Així doncs, els deixants de condensació dels avions són núvols alts formats per petites partícules de gel, de poques desenes de gruix.
