El Parc de la Serra de Collserola és un pulmó verd sota una pressió urbanística, humana i social molt important. Envoltada de molts municipis densament poblats i amb milers de visitants sobretot el cap de setmana, el parc necessita una gestió especial per tal de preservar el medi natural. En aquest sentit, és una serra on es produeixen molts focus d’incendis. Una gestió eficaç del bosc i un manteniment de la xarxa de camins i accessos és cabdal per minimitzar els riscos de foc.
Més de 250 km de camins gestionats
Un dels punts cabdals a l’hora de fer Collserola més resistent al foc i que els incendis forestals puguin quedar en petits ensurts és l’estassada de sotabosc i fer que el continu vegetal tan horitzontal com vertical no sigui tan extens. Així, des del Parc de Collserola es treballa per poder mantenir una xarxa de camins molt àmplia, més de 250 km en total. D’aquests, gairebé 200 km són de la xarxa bàsica.
Aquests camins tenen un manteniment anual del ferm, i per altra banda s’actua en la neteja selectiva de vegetals en un marge de 5 m a banda i banda de cada via. Només enguany s’ha pogut actuar en un total de 50 km, tot un exemple de l’esforç i compromís per fer de Collserola un espai sense incendis forestals.
A banda del manteniment de camins, ja es té en compte la llei de 1994 per la qual hi ha d’haver espais nets de vegetació en un perímetre de 25 metres entre les àrees urbanitzades i la serra. Les actuacions que es duen a terme a Collserola, doncs, van reforçant aquest marge de seguretat per llei.
Les estassades selectives permeten crear un espai de biodiversitat i que l’ecosistema no es vegi alterat. A més, es creen espais més segurs perquè la continuïtat del bosc o la màquia no és tan palesa. D’aquesta forma, en cas de foc, no té tanta capacitat de propagació. Perquè ens en fem una idea, Collserola té al voltant de 50 incendis cada any, la majoria molt petits gràcies a aquestes mesures de gestió forestal.
Una de les actuacions que s’han dut a terme actualment és la del Turó d’en Cors, a Sant Just Desvern. A l’altre extrem, a la Font de Santa Eulàlia, a Nou Barris, també s’ha fet una estassada selectiva i s’han retirat arbres calcinats els darrers anys pels incendis ocorreguts.
Un entorn que properament també tindrà una gestió específica serà la vessant sud i sud-est del passeig de les Aigües, un lloc que es va cremar fa més de 30 anys i que des d’aleshores ha vist créixer un sotabosc i una màquia molt desenvolupada però molt poc gestionada.
Bona part de les estassades selectives es fan en l’època freda de l’any, moment en què no s’interfereix en els processos naturals de la serra, com la nidificació d’aus rapinyaires o l’eclosió de la majoria d’espècies ja a la primavera.
Recuperar conreus i pastures, un dels plats forts per minimitzar encara més els incendis
No només l’estassada de vegetals i el manteniment de camins serveixen per reduir les hectàrees cremades a Collserola. Aquest passat abril es va posar en marxa l’anomenat PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc de la Serra de Collserola). I té punts forts per millorar encara més la gestió forestal de la serra.
Entre els més importants destaca la voluntat d’augmentar i consolidar una activitat ramadera major a la serra. Des dels anys 60 el bosc ha augmentat molt per l’abandonament de les pastures. Doncs ara es pretén capgirar el procés: d’aquesta manera es creen espais de discontinuïtat forestal i per una altra banda es fixa activitat econòmica que sempre ha estat molt arrelada al territori.
Per una altra banda, el PEPNat preveu que els espais privats (actualment gairebé la meitat de superfície a Collserola), puguin disposar d’eines de control i gestió de les explotacions. Poder estar sota les directrius del pla, i coordinar-se amb les disposicions generals. Així es millorarà el control sobre el foc. A aquest punt se’l coneix com a pla de gestió de finca.
També es potencia la xarxa de vigilància, que en aquest moment disposa de set torres de guaita amb personal durant la campanya d’incendis. Estan perfectament coordinats amb Bombers de la Generalitat i de Barcelona per poder avisar en tot moment de qualsevol punt de fum i la seva ràpida actuació.
Especial vigilància hi haurà a l’anomenat espai funcional periurbà, un espai “tampó” molt proper a les poblacions i amb forta pressió humana que cal d’una millor gestió i cura. I és que són els indrets on més inicis de foc es donen.
