El Servei Meteorològic de Catalunya ha actualitzat, com cada any, els llindars de temperatura màxima necessaris per considerar un episodi com a onada de calor. En el cas de Barcelona aquest llindar puja una dècima respecte del valor de fa un any.
Com s’estableix el llindar?
Per saber la temperatura a partir de la qual un episodi de calor es pot considerar onada de calor (sempre que es dilati un mínim de tres dies seguits) cal trobar un valor que correspon a l’anomenat percentil 98.
Aquest número és un valor estadístic que surt de totes les temperatures màximes registrades en els mesos de juny, juliol i agost per a cada lloc en concret durant els darrers 10 anys. De totes aquestes dades, es mira a partir de quin punt trobem el 2 % de les més càlides i aquest valor és el que s’estableix com a llindar.
El valor resultant, l’anomenat percentil 98, és un valor que es mou cada any, en el sentit que sempre té en compte els últims 10 anys. Així doncs, fa cinc estius, el 2020, el valor de referència s’extreia de les temperatures màximes registrades al juny, juliol i agost del període 2010-2019. Aquest any, el valor arriba de la mitjana dels anys 2015-2024 (últim estiu amb dades disponibles).
Alguns punts necessiten ara 1,5 ºC més que fa només cinc anys
Amb el canvi climàtic i les altíssimes temperatures dels darrers anys, aquest llindar ha anat pujant gradualment a tot Catalunya, tot i que d’una manera desigual.
Així, si comparem els llindars establerts l’estiu del 2020 (fa cinc anys, a l’esquerra) amb els actuals (a la dreta), trobem que a Barcelona (el Raval) ja és necessari mig grau més per poder considerar que un dia supera el llindar d’onada de calor. En el cas barceloní, la marca ha passat dels 33,6 ºC del 2020 als 34,0 ºC de l’any passat i els 34,1ºC d’aquest estiu.
Però en alguns indrets de Catalunya la calor desmesurada dels darrers estius ha fet pujar, en només cinc anys, prop d’1,5 ºC aquest llindar.
A Lleida, per exemple, eren necessaris 38,4 ºC. Ara, se’n necessiten més de 40 ºC. El mateix passa a gairebé tot l’interior, Pirineus i nord-est, on ja es necessiten 38,5 ºC per poder considerar un episodi com a onada de calor a ciutats com Girona o Banyoles (quan el 2020 només calia arribar a 37 ºC).
Trobem també alguna petita excepció, com és el cas del Maresme, en què la temperatura necessària per poder parlar d’onada de calor ha reculat lleugerament.
Un llindar diferent per a cada municipi
Tot i que al mapa elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya només queden reflectits els llindars de les capitals de comarca, el percentil 98 és diferent per a cada municipi i es pot consultar al portal del Metocat.
En aquest sentit, el llindar de temperatura per poder considerar-se onada de calor més alt a tot Catalunya és el de la Granja d’Escarp (al Segrià) on són necessaris 41,3 ºC. Per contra, a Setcases (el Ripollès), n’hi ha prou amb 30,6 ºC.
Per a les onades de fred existeix el llindar invers, el percentil 2, un percentil estadístic que indica el valor a partir del qual es pot parlar (per a cada municipi) d’onada de fred i que estableix la marca en 3,5 ºC per al cas de Barcelona.
