Les darreres setmanes s’ha fet popular a xarxes la possibilitat de veure una altra borrasca Filomena amb els darrers dies del mes de gener.
El pronòstic, realitzat per un jove segons les populars “cabañuelas” no va trigar a sortir a la palestra en diversos mitjans, que van assegurar, fins i tot, que seria aquest 24 de gener el dia que tindríem una altra borrasca Filomena.
La cultura tradicional, com a complement de la científica
El cert és que aquest tipus de previsions basades en la tradició no tenen cap mena de fonament científic al darrere i s’haurien de tenir en compte simplement com una informació complementària a la informació que elaboren físics i matemàtics seguint uns models que tenen moltes hores de ciència al darrere.
Sense anar més lluny, les “cabañuelas” basen el pronòstic en el temps que hi ha els primers 12 dies del mes d’agost per determinar el temps de tot l’any següent, un fet que, igual que la marmota Phil, la Candelera o altres molts mètodes no tenen fonament més enllà de la cultura popular.
En aquest cas, les “cabañuelas” poden servir per orientar una mica i tenir una idea de com evolucionarà el temps en un futur, basant-se en la experiència ancestral, però en cap cas no servirà per posar una data concreta a un esdeveniment concret.
De fet, ni tan sols els models estacionals permeten posar data a una borrasca o un anticicló a tan llarg termini, i simplement poden determinar (amb major o menor grau d’encert) quins seran els trets d’un mes en concret, sense entrar en cap mena de detall per dies.
“Ni Filomena ni Filomeno”, diu l’AEMET
En un gran article, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va desmuntar fa pocs dies la idea que una nova Filomena era possible. Va explicar i ressaltar la feina que hi ha darrere d’un mapa del temps i un pronòstic del temps, quins són els límits d’aquesta ciència per predir un fenomen de tal magnitud i que té un període de retorn realment molt elevat.
El dia assenyalat… anticicló Erich
Així, el que havia de ser una nova borrasca Filomena acabarà sent un potentíssim i enorme anticicló que afecta fa dies més de mig Europa i que continuarà ben bé tot el que queda de gener.
D’aquesta manera, no hi haurà ni grans nevades ni rècords de fred per a aquest darrer tram de gener que, amb la petita interrupció del dia 5, haurà estat un mes eminentment sec arreu, sense excepcions, ni a Catalunya ni a la península.
Si vols posar nom a l’anticicló, Erich és el seu nom actual, segons el Servei Meteorològic alemany, que bateja tots els centres d’acció amb l’objectiu de finançar projectes científics.
“Elpis”, la “Filomena” d’enguany a Grècia i Turquia
De fet, tot i que Erich serà el potent anticicló que dominarà bona part del continent, podem dir que una àmplia zona situada al sud-est d’Europa tindrà la seva particular “Filomena”.
Grècia i Turquia rebran una gran i potent descàrrega d’aire fred amb nevades intenses fins al nivell del mar i glaçades generalitzades. De fet ja aquest mateix diumenge algunes de les illes gregues van aparèixer tenyides de blanc per la neu.
La borrasca associada a aquest episodi ha estat batejada amb el nom d’Elpis. Cal remarcar però, que episodis així són bastant més comuns en aquella zona que no pas a la Península Ibèrica, atesa la seva major proximitat al “manantial” de fred rus, per la qual cosa seria, d’entrada, frívol comparar-ho amb l’excepcionalitat que va tenir la borrasca Filomena a casa nostra.
És possible una nova Filomena en el futur?
La resposta és que sí, tot i que és poc probable. En un context inequívoc de canvi climàtic, els esdeveniments relacionats amb la calor tindran una freqüència molt més alta que els fenòmens freds, però no els descarta en absolut.
Sense anar més lluny, aquesta setmana algunes zones del Canadà s’han acostat al seu rècord històric de temperatura mínima. Evidentment, no és la norma. La norma serà continuar superant rècords històrics de calor, però algun esdeveniment excepcionalment fred no es pot descartar dins del mateix nou clima que tenim i tindrem.
Així, tot i que globalment tindrem més recurrència d’onades de calor, no és descartable pensar que alguna vegada ens pugui visitar de nou una gran onada de fred, fins i tot suficientment potent com per reventar alguns rècords històrics.
Igualment, no es pot descartar un altre episodi semblant al Gloria, també en ment de tothom des de fa només dos anys.
Difícilment es dirà un altre cop Filomena
El que sí que és francament complicat (més encara) és que un mateix fenomen es digui exactament igual. Actualment, el grup de serveis meteorològics de Portugal, Espanya, França i Bèlgica és qui posa nom a les borrasques de gran impacte que afecten el nostre territori.
La llista, que enguany ha estat utilitzada ben poques vegades, difícilment tornarà a repetir noms que han marcat el decurs d’un territori, com és el cas de Filomena, de la mateixa manera que als Estats Units els noms dels huracans més destructius queden descartats per sempre.
