L’aigua del mar puja 5,6 mm cada any i les onades que rebem dels temporals són cada cop de més alçària. Són algunes de les conclusions de l’estudi sobre les tendències del canvi climàtic a les platges metropolitanes que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presenta aquesta setmana.
El mareògraf de Barcelona destapa l’augment del nivell del mar
Segons ha pogut constatar l’AMB, les dades del mareògraf situat al port de Barcelona (un instrument que mesura la variació del nivell del mar), l’aigua del mar està pujant a raó de 5,6 mil·límetres per any.
Amb dades del mareògraf que la xarxa de Ports de l’Estat té a Barcelona des del 2003, l’estudi de l’AMB constata que l’augment és l’equivalent a 14 cm en un període de 25 anys.
L’estudi, a més a més, indica que la regressió estructural del litoral metropolità que aviat farà 10 anys que l’AMB segueix de prop, queda explicat també, no només per l’augment del nivell del mar, sinó també per un increment dels temporals de mar així com també en l’altura de les onades.
Els temporals de mar, més freqüents i més durs
Entre les conclusions de l’informe del clima marítim que l’AMB presenta aquesta setmana destaca que a les platges metropolitanes s’observa un augment del nombre de temporals, que tenen onades més altes i que són, per tant, potencialment més enèrgics i destructius.
L’AMB quantifica que, de mitjana, a les platges metropolitanes del nord de Barcelona es registren tres temporals de sud més per dècada, per bé que es redueixen els de llevant.
Al delta del Llobregat, en canvi, guanyen pes els garbins o llebeigs (sud-oest), que aporten (segons l’estudi) quatre temporals més per dècada.
Pel que fa a l’altura de l’onatge, també se n’observa un augment que canvia en funció de la direcció del temporal que ens afecta, però que és més evident en situacions de sud i sud-est.
D’aquesta manera, a les platges situades al nord de la desembocadura del Besòs s’hi observa un augment d’onada mitjà d’1,32 cm quan el temporal ve de sud i sud-est, un equivalent a un augment de 26 cm en els darrers 20 anys. L’augment és superior a les platges del delta del Llobregat, on en el mateix període les onades haurien guanyat fins a 30 cm d’altura mitjana, en un increment anual que arriba a 1,58 cm.
L’equilibri cada cop més fràgil del sistema de platges
En paraules de Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, aquests canvis en l’arribada d’energia comportats per un augment del nivell del mar, una major recurrència dels temporals i amb un onatge més gran, afecten l’estabilitat de les platges i poden fer que les infraestructures construïdes durant el segle XX per protegir la costa, deixin de complir la seva funció.
La pèrdua de sorra és una evidència a Barcelona i l’àrea metropolitana. L’AMB quantifica en un 13 % menys de superfície en els darrers quatre anys a les platges del Barcelonès nord i el Baix Maresme.
L’estudi constata que aquesta sorra se situa ara a uns metres de fondària i que els corrents marins tenen, en aquest sentit, cada cop més dificultats per tornar aquesta sorra a les platges, entre altres coses per la disminució de les corrents però també per l’artificialització de la costa.
