Ens trobem immersos en la segona quinzena del mes de maig i la neu encara es fa molt visible a les cotes altes dels Pirineus i, fins i tot, en punts dels Prepirineus. La temporada hivernal va començar molt fluixa pel que fa a nevades, però amb l’arribada del mes de març el panorama va girar com un mitjó. La neu va caure amb molta abundància al sud dels Pirineus, amb gruixos que van superar en molts casos el metre de gruix.
La successió d’episodis de precipitació al llarg de la primavera, alguns encara en forma de neu a cotes altes, sumat a uns valors de temperatura a l’entorn de la normalitat, han permès que les congestes de neu continuïn presents a la serralada pirinenca a les portes de l’estiu.
Neu a cotes altes, sobretot a cares nord de les muntanyes
La neu s’ha anat fonent les darreres setmanes i actualment només és present a les cotes més elevades. Segons informa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya al butlletí de perill d’allaus, actualment encara podem trobar neu per damunt de 2.200 m o 2.300 a les obagues i per sobre de 2.400 o 2.500 m a les solanes, tot i que de forma discontínua, és a dir, sense que el mantell nival s’estengui de forma uniforme.
Segons informa l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a uns 2.500 m d’altitud hi ha entre 50 i 70 cm a l’àmbit dels Pallars.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) aporta informació sobre el gruix de neu i la valoració meteorològica diària a través d’InfoGruixNeu per a set punts dels Pirineus situats per damunt dels 2.000 metres.
Per bé que la neu ja s’ha fos de les estacions de mesura situades a menor altitud o en zones de solana (Núria, Prat d’Aguiló, Malniu o la Bonaigua), encara és ben present en les estacions de major altura com Boí (cota 2.535 m) o Certascan (cota 2.400 m). Tal com es pot comprovar als gràfics següents, el gruix actual encara es troba per damunt la mitjana per a l’època de l’any.
Els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja no rebran més aportacions procedents de la neu
El desgel ha finalitzat pràcticament a les capçaleres de Ter i del Llobregat, sobretot en el segon cas. La neu que resta al Cadí-Moixeró es concentra a la cara nord (la Cerdanya) i les zones situades més al sud (Port del Comte, Pedraforca o Ensija) tenen actualment poca neu per fondre.
Encara en queda a l’Alt Ripollès, tot i que en major mesura al vessant septentrional, que no tributa al Ter o el Freser.
Els embassaments es nodriran d’ara endavant de l’aigua procedent de la pluja, sobretot de les tempestes de tarda habituals durant els mesos càlids de l’any als Pirineus.
La neu que pugui caure els pròxims dies, sobretot a partir de mitjans de la setmana vinent a les cotes altes dels Pirineus, serà efímera i difícilment arribarà a persistir gaire a causa del context càlid d’aquesta època de l’any i de l’energia aportada pel sol.
Per contra, els embassaments de la conca de l’Ebre continuaran nodrint-se del desgel. Partint de les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el dia 12 de maig a la neu acumulada a les parts altes de les conques de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Valira i el Segre suposava una reserva total de 155 hectòmetres cúbics d’aigua equivalent, un registre superior al mitjà dels darrers cinc anys per aquestes dates en el cas de la Noguera Ribagorçana, i qualificat de normal en el cas de la Noguera Pallaresa.
