Fins ara l’itinerari per les dues estacions de la Casa de l’Aigua de la Trinitat, unides per un túnel sota la Meridiana, permetia conèixer com havia estat la captació, potabilització i distribució de l’aigua a Barcelona entre 1919 i 1989. Ara el gran dipòsit subterrani de l’edifici de la Trinitat Nova s’omple amb dues exhibicions permanents que complementen i completen tot el relat sobre la gestió hídrica a la nostra ciutat en el passat i present, amb la vista mirada als reptes futurs.
Les dues exposicions s’estrenen amb un cap de setmana de portes obertes el 18 i 19 d’abril. A partir del 25, se’n faran visites regulars que es poden consultar al web del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Tot plegat ha d’impulsar i consolidar encara més la Casa de la Trinitat (o més ben dit, les cases, connectades per sota de la Meridiana) com a referent especialitzat en tot el que té a veure amb la gestió humana de l’aigua. “La Casa de l’Aigua encara és relativament desconeguda pels barcelonins i això ens ajudarà a donar-li la importància i el coneixement que es mereix”, defensa Xavier Marcé, regidor de Nou Barris.
Les meravelles de la col·lecció Ròmul Gavarró
Són dues mostres ben diferents. D’una banda, es poden veure unes 2.000 peces de la col·lecció que el químic Ròmul Gavarró Castelltort (Barcelona, 1921-2013) va recopilar durant la seva recerca de tot allò que tenia a veure amb la història, la captació, distribució, consum i usos de l’aigua. Va conformar una de les col·leccions més importants del país especialitzades en aquesta temàtica. Ara una bona part de la col·lecció es mostra com a reserva visitable per primer cop gràcies a la cessió que n’ha fet la família.
Són peces extraordinàries i sovint úniques. N’hi ha d’ús industrial, com ara maquetes de màquines de vapor, filtres de potabilització o cotxes de bombers. També elements d’ús domèstic o quotidià, com rentadores del segle XIX, desenes d’aixetes, brocs i càntirs de totes les èpoques. I d’altres amb valor arqueològic, com és el cas d’una gerra púnica o algunes canalitzacions romanes.
Col·lecció Ròmul Gavarró
Reflexió sobre els desafiaments del canvi climàtic
Aquesta exhibició més analògica es complementa amb una de més tecnològica que, a través de projeccions i audiovisuals, repassa l’evolució de la gestió de l’aigua a Barcelona, des de l’època romana fins a l’actualitat, des del rec Comtal a l’aigua corrent d’avui dia. Es posa especial èmfasi en el salt que va suposar la revolució industrial i com el progrés que aleshores es va encetar ens du a la situació de canvi climàtic actual i els reptes que el futur ens depara.
Així, es pretén la conscienciació del visitant. “L’exposició vol que la ciutadania entengui la necessitat d’adoptar una nova cultura de l’aigua”, assenyala Manel Guàrdia, que ha comissariat l’exposició. Apunta que aquesta nova cultura de l’aigua implica qüestions com el reciclatge de l’aigua (com ara l’aprofitament d’aigües grises per a altres usos), l’ús de l’aigua segons la seva qualitat (per exemple, usar la freàtica per regar) o l’eficiència, i ja s’estan implementant a Barcelona des de fa anys, però creu que falta que la ciutadania ho acabi d’assumir i incorporar en el seu dia a dia.
Durant la inauguració de les exposicions, l’alcalde, Jaume Collboni, va instar a tenir en compte la sequera viscuda per fer-se més resilients i va apuntar que la mostra serveix per justificar o explicar “els canvis que estem fent per reduir les emissions”.
