La tongada de xàfecs i tempestes que aquest dilluns han deixat calamarsades importants al Maresme han comportat també un petit canvi en un dels massissos més coneguts i visibles des de Barcelona: el Montseny, que aquest dimarts s’aixecava amb una tímida capa de neu a les cotes més altes.
Neu fins més avall de Santa Fe
La inestabilitat de la tarda de dilluns, associada amb l’arribada d’una massa d’aire clarament més freda després del pas d’un front, va comportar que es formessin ruixats i tempestes allà on el vent de mestral i tramuntana no tenien força i convergien.
Així, són diversos els testimonis que van captar la neu que va caure al massís del Montseny aquest dilluns a la tarda, amb una cota de neu inferior als 1.200 m, tot i que per sota es va poder veure també calamarsa i neu granulada.
Matí amb el Montseny lleugerament emblanquinat
El matí d’aquest dimarts d’aixecat amb el Montseny cobert d’una fina capa de neu que fa que, per unes hores o pocs dies, el massís recuperi una imatge més hivernal. Feia més d’un mes que no nevava al cim.
El Montseny, que rep el nom de “Mont signus” (“muntanya senyal”, en referència a ser el primer accident geogràfic visible des de mar) avui torna a ser més visible que mai gràcies a l’enfarinada de les darreres hores amb què, segons dades del Meteocat, es podrien haver acumulat fins a 5 cm de neu. No és gaire, però en un hivern amb poques alegries meteorològiques no deixa de ser noticiable.
També s’ha pogut distingir lleugerament des de Montjuïc aquesta fina capa de neu, tant al Turó de l’Home com al Matagalls.
La neu durarà molt poc
La neu del febrer fuig com un gos llebrer, diu la dita popular, en referència al fet que la insolació del febrer ja dificulta mantenir el blanc de la neu a segons quins llocs.
I aquest cop tindrà més raó que mai. Una claríssima pujada de la temperatura farà que bona part de la neu caiguda marxi, potser en quedarà una mica en forma de clapes en alguns llocs del vessant nord.
L’ambient primaveral truca a la porta.
