compartir
La Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT 2050) és un document de l’Institut Català de l’Energia que, entre altres coses, estableix estratègies per assolir la transició energètica cap a un model en què el 100 % de la producció energètica al 2050 provingui de les renovables, principalment l’energia eòlica i l’energia solar fotovoltaica.
Al betevé directe, Irene G. Pijuan, de la Xarxa per la Sobirania Energètica i d’Enginyeria sense Fronteres; i Joan Herrera, soci fundador de la consultora energètica Samso, han explorat les possibilitats que tenim a Barcelona per generar energia verda i per reduir el consum de combustibles fòssils, un altre dels punts clau del PROENCAT 2050.
Fotovoltaiques a les escoles i mobilitat elèctrica compartida
Per a Herrera, un dels grans canvis necessaris té a veure amb la mobilitat, “el principal consum en ciutats com Barcelona”. En aquest sentit, crec que l’aposta ha de ser “per la mobilitat elèctrica compartida de veritat”. També ha demanat “aprofitar les teulades d’escoles” i altres edificis no residencials per a més plaques de les que necessiten per a autoconsum, sempre amb l’objectiu d’aprofitar-ne els excedents.
Irene G. Pijuan ha lamentat que “només el 20 % de les comunitats energètiques tenen instal·lacions” pels problemes d’accés a teulades. A més, ha afegit que “un dels reptes de la transició energètica és redistribuir els beneficis per poder-la tirar endavant socialment i això no està passant”.
