El mobiliari urbà, un altre aliat climàtic a les ciutats

Un dels grans reptes que tenen les ciutats és com adaptar-se al canvi climàtic i l’escalfament global que se’n deriva i, alhora, com intentar mitigar-ne els efectes. Un dels grans aliats en molts sentits són els arbres: són els grans capturadors de CO₂, el nutrient que usen per fer la fotosíntesi i, entre d’altres, purificar l’aire.

Publicitat que purifica l’aire

Una de les propostes que poden emular aquesta funció que tenen els arbres l’ha proposat l’empresa barcelonina Greenin. Es tracta d’uns bioreactors de microalgues —en forma de columnes adossades a panells publicitaris— instal·lables a l’exterior, com per exemple a les marquesines de les parades d’autobús i a l’interior d’alguns edificis, com els vestíbuls d’estacions de tren o aeroports i els centres comercials.

Segons el CEO de la companyia, Sergi López, aquestes columnes “capturen el CO₂ del voltant, l’injecten a l’interior perquè unes microalgues l’usin per fer la fotosíntesi i, fet això, l’aire net s’expulsa altre cop a l’exterior“. Així, cada columna pot “purificar uns 30.000 metres cúbics d’aire anuals i eliminar de l’ambient uns 80 quilos anuals de CO₂“.

Un residu reciclable

El residu que s’obté d’aquest procés és el CO₂, que, segons el CEO de Greenin, “es captura i queda concentrat en una biomassa amb la qual, després, es poden fer blocs de formigó per a la construcció“. És un sistema d’aprofitament per a la construcció similar al de la fusta: retenir el CO₂.

Els bioreactors de microalgues que purifiquen l’aire que ha dissenyat Greenin —a principis d’any els veurem instal·lats en una ciutat de l’entorn metropolità— també incorporen sensors que mesuren la temperatura i la humitat de l’ambient.

Segons càlculs de l’empresa, aquesta purificació d’aire equival a la que poden fer anualment entre tres i quatre arbres adults. L’únic que com a arbres no poden fer és ser reservoris de biodiversitat ni generar ombra.

La temperatura del paisatge

Abaixar la temperatura de les ciutats és un dels objectius de l’urbanisme, o ho hauria de ser. Partint d’aquesta premissa, els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), adscrita a la UPC, han desenvolupat un sistema senzill, però molt útil, que permet saber quina temperatura té el paisatge urbà.

Segons explica un dels investigadors d’aquest projecte, Carlos Alonso, “amb una càmera termomètrica fotografiem tot un entorn urbà concret” i, detalla, “obtenim una imatge sobre la temperatura radiant de cadascun dels elements d’aquell espai“.

Aquestes fotografies les han tractat després per reconstruir una fotografia única de 360 graus acolorida en funció de la temperatura reflectant —la calor que irradia en l’ambient— de cada element d’aquest segment del paisatge.

Al servei de l’urbanisme

Amb el sistema que han desenvolupat, “molt econòmic”, segons concreta l’investigador Carlos Alonso, de moment, han aconseguit fer dues sèries de fotografies termomètriques de les places del Sol i de la Virreina, a Gràcia, que permeten copsar quina temperatura tenen —absorbida pel sol— les façanes dels edificis, el mobiliari urbà i el paviment.

Aquesta informació “permetrà després a les administracions prendre decisions de com ha de ser l’urbanisme, fonamentades en mesuraments reals, per millorar la sensació tèrmica dels vianants”, concreta Alonso.

Aquestes accions, en el cas de ciutats denses com Barcelona, serviran per redissenyar els materials i els colors amb què s’urbanitza i es reforma l’espai públic, perquè irradiï menys temperatura i, des d’un punt de vista sensorial, amorteixi l’anomenat efecte illa de calor.