La tipuana és un arbre nadiu de l’hemisferi sud que fa molts anys que es planta en ciutats del litoral. Aquest arbre, abundant a places i carrers, es fa especialment vistós durant el moment de la floració, al juny, quan les seves flors ataronjades inunden la seva capçada i cauen a terra i tenyeixen i encatifen carrers i voreres de confeti floral.
Abelles agonitzant sota les tipuanes a Badalona
Aquesta setmana s’ha fet viral a les xarxes socials una piulada en què un usuari denunciava la presència de moltes abelles mortes enmig del confeti floral, sota les tipuanes, en algun punt de Badalona. En el fil destacava també que feia anys que observava aquesta estampa.
La piulada ha tingut gran difusió a les xarxes, en què alguns usuaris intentaven esbrinar i aportar teories sobre la causa de la mortalitat d’aquests insectes altament beneficiosos per al planeta.
Segons ha pogut saber betevé, segons una consulta als tècnics del Departament de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals de l’Ajuntament de Badalona, enguany no s’ha realitzat cap mena de tractament fitosanitari a les tipuanes de la ciutat, ja que no patien problemes relatius a plagues.
Convé recordar que la tipuana és un arbre que es veu afectat sovint pel pugó i que ara fa uns anys s’havien realitzat fumigacions per tal de combatre’l. L’Ajuntament també ha insistit, en aquest sentit, que des del 2015 no s’empra glifosat, un herbicida no selectiu altament perjudicial per a la fauna i la biodiversitat.
També han afegit que han estat realitzant inspeccions visuals sota les tipuanes en altres punts de la ciutat on no han observat abelles mortes.
Diverses hipòtesis, però sense certeses
Segons David Bertran, conservador del Jardí Botànic de Barcelona i comissari de l’exposició “Més que abelles”, caldria estudiar amb més detall aquest tema per arribar a alguna conclusió rellevant.
L’expert referencia, en aquest sentit, que hi ha estudis sobre casos similars. Entre aquests hi ha el d’un cas de mortalitat de borinots similar realitzat al Reial Jardí Botànic de Kew (el Regne Unit). En aquell cas, els insectes morts van aparèixer sota til·lers, arbres que com les tipuanes floreixen quan arriba la calor.
L’estudi va voler investigar si les flors del til·ler eren tòxiques per als insectes, però no en va trobar evidències. Entre les diverses teories, destacava la presència de substàncies encara desconegudes, presents al nèctar, que podrien resultar perjudicials per als borinots.
Un altre estudi noruec analitza i recull resultats de la problemàtica associada als til·lers. Anota que s’ha observat en altres tipus d’arbres com el castanyer d’Índies. Entre els resultats, explica que no és un fenomen nou, sinó que n’hi ha referències des dels anys 50.
També conclou que podria tractar-se d’un efecte indirecte associat al gran poder d’atracció de les flors vers les abelles. Com que l’esperança de vida dels borinots és curta, els individus atrets per les nombroses flors s’acaben acumulant per casualitat sota els arbres dels quals s’alimenten. El fet de caure sobre zones pavimentades o el sòl nu les fa més visibles.
