Veure orenetes a la ciutat és sinònim que les temperatures comencen a ser càlides i, alhora, que aquests ocells han completat la migració hivernal des de l’Àfrica. Per tant, si ja són a casa nostra, estan a punt de fer-se casa seva per criar.
Protecció d’aus i nius
Perquè les orenetes puguin criar, necessiten els nius: els de fang tan característics, que trobem a les cavitats de teulades, a redós de les cornises o aixoplugats sota qualsevol element arquitectònic.
I són elements protegits. El cap de divulgació i formació de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), Xavier Riera, detalla que “les orenetes, els nius i, fins i tot, els nius que no estan en ús estan protegits” fora de l’època de cria.
En aquest sentit, Riera detalla que “en cas de destrucció [dels nius] s’hi pot actuar” des del punt de vista sancionador, tal com recull la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat en l’article 57.
Registre de nius
L’ICO fa uns anys que té en marxa l’anomenat Projecte orenetes, en el qual els ciutadans poden participar registrant els nius que detectin a les ciutats.
Segons concreta Xavier Rius, és un projecte important sustentat en el concepte de “ciència ciutadana, que es basa a anar comptant nius”.
Funció a l’ecosistema
Les orenetes passen l’hivern a l’Àfrica tot fugint del fred d’Europa, però quan tornen a la primavera ho fan per iniciar el període de cria: “Faran o arreglaran els nius [els ja existents], pondran els ous i criaran els polls”, explica el divulgador de l’ICO Xavier Rius.
Una de les grans funcions de l’oreneta és, durant aquest temps, alimentar els polls amb insectes —cosa que fan les mares. És a dir, els ocells es converteixen en grans depredadors d’insectes —mosquits, arnes, abelles, mosques i altres insectes voladors— i en regulen el nombre de manera natural.
