Investigadors de la UAB i el CREAF han desenvolupat el mètode LidarTeam, amb resolució de 2×2 metres, que millora l’anàlisi de la dinàmica vertical del territori. Validat amb dos models a Catalunya i un més a l’àrea metropolitana de Barcelona que cobreixen 65.000 km², permet fer comparacions més fiables a partir de dades d’edificis i boscos.
Una eina per prendre mides
L’eina ens permet conèixer com varia el volum de fusta dels boscos al llarg del temps i fer estudis de biodiversitat.
El rànquing d’arbres amb més alçària l’encapçalen els de la Vall d’Aran, on la mitjana dels arbres és de 13 metres; el Pla de l’Estany, amb 12 m, i el Ripollès, amb 11,7 m. Entre els arbres que estan creixent més ràpid destaquen els avets (Abies alba), amb creixements que arriben als 27 centímetres per any en la meitat de la seva població, i els faigs (Fagus sylvatica), amb 24.
L’alçària més important detectada fins ara amb el LidarTeam ha estat un plàtan d’ombra (Platanus sp.) del Parc de la Devesa de Girona, que feia 54,55 metres, l’equivalent a un edifici de 18 pisos, segons les últimes dades disponibles, de l’any 2021.
L’arbrat de Barcelona
Barcelona té uns 145000 arbres en els carrers, als quals cal sumar-ne uns 33400 en parcs i jardins, i uns 43.500 anomenats de zona.
Si excloem els arbres dels carrers, els arbres més alts són a la part nord del Parc del Turó de la Peira, on s’assoleixen 26,3 m i a l’oest del Parc del Laberint, on el més alt fa 31,3 m, en un fondal en què no deu mancar aigua ni terra profunda, a part que es deu haver “salvat” de podes. Finalment, al davant de la presa del pantà de Vallvidrera hi ha un grup de 22 arbres alineats, aprofitant el tàlveg, que assoleixen els 40,0 m.
Investigadors del CREAF en destaquen també un arbre situat al Jardí Botànic Històric de Montjuïc, que té una alçària de 32,69 metres.
Edificis de més de 100 metres
Pel que fa a les zones urbanes de Barcelona, tot i que els barris amb mitjanes més altes, d’entre 22 i 23 metres, són la Dreta de l’Eixample, l’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, els investigadors destaquen el desenvolupament vertical important del barri Gòtic, del Raval i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb mitjanes d’entre 19 i 20 metres. Els màxims superen els 100 m en construccions emblemàticament com la Torre de Collserola, l’Hotel Arts, la torre de Jaume I, l’Hotel Meliá Barcelona Sky i, naturalment, la Sagrada Família.
Recurs obert a científics, tècnics i ciutadans
El conjunt de dades és disponible per a tothom, tant per descarregar-lo com per utilitzar-lo a través d’un geoservei, i inclou diferents funcionalitats que s’adapten als usuaris.
La proposta del grup de recerca s’emmarca en el concepte bessons digitals de la Terra, i suposa “posar a l’abast una informació molt més detallada sobre la tercera dimensió del territori i fer ho multitemporalment, fet crucial per avançar en la nostra comprensió dels sistemes terrestres i per poder-ne fer una gestió i planificació eficaces”, conclouen els investigadors.
