Aquest divendres arriba un gran canvi de temps que comportarà vent i fred a Barcelona. És habitual que quan s’acosten aquests canvis tan importants s’escoltin comentaris del tipus “em fa mal el genoll, segur que plourà”. Des del punt de vista acadèmic, es coneix la relació entre dolor i la meteorologia com meteosensibilitat.
Hi ha acadèmics, com el professor de Geografia Física de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Alberto Martí, que hi creuen fermament i afirmen que la sensibilitat d’algunes persones a diferents situacions atmosfèriques es pot traduir en dolors musculars, d’ossos, mal de cap o molèsties en cicatrius. Per contra, el 2017 es va publicar un estudi, del The George Institute for Global Health d’Austràlia, que desmentia la relació entre el dolor i la meteorologia. Els detractors de la meteosensibilitat apunten a factors psicològics per debatre-ho. Creuen que quan el temps no acompanya a fer activitat a l’aire lliure estem més atents al dolor.
Principals relacions entre dolor i factor meteorològic
A grans trets, es pot relacionar els dies de vent amb mal de cap. També pluja i baixada de la temperatura amb dolors musculars i d’ossos o humitats baixes amb enrampades.
Les raons científiques que explicarien la relació entre el vent i el mal de cap és el canvi sobtat de la pressió atmosfèrica. La formació del vent està directament relacionada amb els canvis de pressió i el mal de cap podria esdevenir-se perquè a menys pressió atmosfèrica pot haver més expansió d’alguns fluids corporals.
Aquesta raó també serveix per relacionar el mal d’ossos amb l’arribada de pluges ja que, segons un estudi de la Universitat de Harvard, els canvis de pressió, habituals en situacions meteorològiques de pluja, podrien facilitar l’expansió d’algunes membranes de les articulacions òssies.
La relació entre la humitat baixa i les enrampades la trobem en el fet que el nostre cos té dificultats per transferir les càrregues elèctriques de l’electricitat estàtica (que s’acumulen a la superfície de qualsevol cos no conductor) quan la humitat atmosfèrica és molt baixa o quan la nostra vestimenta és massa aïllant. El cos humà està sotmès a un intercanvi continu de càrregues elèctriques entre l’atmosfera i el terra i a l’inrevés. Quan la humitat atmosfèrica és baixa aquest intercanvi és més difícil i es produeixen les enrampades.
