El Servei Meteorològic de Catalunya ha alertat de la detecció d’un nombre elevat de calamarsades i de pedregades a diversos punts de la geografia catalana. És un fet que l’agència atribueix a les tempestes que hi ha hagut des de principis d’estiu, afavorides per l’augment de la temperatura en superfície i al mar.
Aquests dos factors, apunta el Meteocat, “afavoreixen que es formin núvols tempestuosos” i la temperatura càlida del mar “fa que hi hagi aigua disponible a l’atmosfera perquè s’hi formi pedra“. Ara bé, segons apunta la meteoròloga de l’agència, Carme Farnell, aquesta pedra és “d’una mida considerable“, i precipita amb més intensitat.
Com diferenciar la calamarsa de la pedra?
Davant d’una tempesta acompanyada de granís, sempre sorgeix el dubte de si precipita calamarsa o pedra. Però què és cada cosa i com diferenciar-les?
El principal indicador són les dimensions: és calamarsa qualsevol granís que mesura 0,5 centímetres de diàmetre com a màxim. I és pedra allò que supera el mig centímetre, però en aquest cas, hi ha diversos tipus de pedra, també, condicionats pel diàmetre:
- calamarsa: màxim 0,5 cm de diàmetre
- pedra petita: de 0,5 cm a 2 cm de diàmetre
- pedra gran: de 2 cm a 5 cm de diàmetre
- pedra molt gran: de 5 cm a 10 cm de diàmetre
- pedra gegant: de 10 cm a 15 cm de diàmetre
Zona zero de pedregades
La calor és el principal ingredient que provoca l’aparició de tempestes més fortes, però també n’hi ha d’altres: l’orografia o la humitat a l’atmosfera.
Així, segons detalla el meteoròleg del Meteocat, Tomeu Rigo, aquests ingredients “condicionen que Catalunya sigui un punt calent de pedregades“, i que se situï en segon lloc amb major probabilitat d’Europa, només per darrera de la regió nord de Suïssa.
Pedregades de mida gegant
En aquest sentit, les zones històricament afectades per les pedregades són el pla de Lleida, les comarques del Prepirineu i les comarques interiors del nord-est català.
Però segons alerta Rigo, els darrers anys “ens estem trobant que comença a pedregar al litoral“. Una circumstància que vincula “a l’escalfament de l’aigua del mar, que afecta intensament la Mediterrània”.
De retruc, tot plegat suma “més aigua i inestabilitat, que són els ingredients per a una pedregada de mida gegant“, recalca Carme Farnell.
Col·laboració ciutadana
El Servei Meteorològic de Catalunya detalla que predir “amb exactitud quan i on hi haurà un episodi de temps violent és molt difícil“. Així, el cap de predicció del Meteocat, Santi Segalà, detalla que “un cop detectem les descàrregues elèctriques o un augment sobtat dels llamps, pot passar només un màxim de dues hores perquè es materialitzi en temps violent”, un fet que condiciona poder avisar Protecció Civil i alertar la població.
És per això que el Meteocat té en marxa un estudi sobre les pedregades, amb la idea de “poder millorar la precisió i la predicció“. Segons Carme Farnell, “l’objectiu és ser capaços de fer predicció de la mida amb què caurà: si serà pedra petita, si serà pedra de dos centímetres, de cinc, de 10 centímetres; i intentar fer aquesta predicció 24 hores abans”.
Mitjançant la campanya anomenada “Meteocatpedra”, s’espera que els ciutadans puguin ajudar en l’estudi que lidera el Meteocat —pioner per la predicció dels avisos a curt termini— enviant-los fotografies de les pedres caigudes durant una tempesta o publicant-les a les xarxes socials amb el hastag #meteocatpedra, o bé enciar-les al correu electrònic xarxes.meteocat@gencat.cat
En cas de recollir pedres de més de 7 centímetres de diàmetre, el consell és conservar-les als congeladors particulars per a què, amb posterioritat, les recullin els tècnics per analitzar-les.
El precedent: la Bisbal d’Empordà
Allò que ha motivat l’estudi, la necessitat d’afinar la prediccions —amb la vista posada als avisos de Protecció Civil— i a preveure la freqüència de les pedregades de grans dimensions és la gran pedregada del 30 d’agost del 2022 a la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà).
Va ser “la més violenta”, segons el Meteocat, ja que es van registrar pedres amb un diàmetre superior als 10 centímetres, un fet “insòlit fins al moment”, recalca l’agència.
