Fa molts dies que no plou a casa nostra. Moltes hores de sol, amb forta insolació, i una temperatura que segueix sent del tot estiuenca. Aquesta calma atmosfèrica també està comportant un mar força plàcid a primera hora, cosa que ha provocat el fenomen dels “vaixells voladors”
Diferents capes d’aigua a diferent albedo, creen horitzons ficticis
Quan el mar està molt quiet, sense onades i com un mirall, es poden arribar a percebre objectes sobre el mar que fa la impressió que suren completament.
Exactament, en tota la superfície del mar i en el camp de visió de l’observador, hi ha àrees de mar com un plat i d’altres amb petites ondulacions. Estat de la mar lleugerament arrissada.
Això provoca diferències d’albedo, és a dir, la capacitat de reflexió de llum solar que arriba a una superfície o bé la que té capacitat per absorbir un cos o objecte.
A més albedo, la quantitat de llum i calor que es reflecteix es major, i això és palès en dies d’estiu. A colors més clars, més efecte albedo i menys escalfament d’aquell cos
Una altra de les coses que provoca és el que s’ha vist aquest cap de setmana a Barcelona. I que és un fenomen recurrent a la nostra costa: l’horitzó del mar en alguns trams, per aquestes reflexions degudes a l’estat marítim, fa que es formi una mena de miratge que es fa veure una altra línia d’horitzó.
Si en aquell horitzó hi ha vaixells, per exemple, veiem una part transparent que ens obliga a creure que el vaixell està surant per sobre del mar
També és un fenomen conegut pels experts en fotografia i curiositats òptiques, ja que es poden buscar llocs estratègics en dies molt calmats i càlids, per aconseguir veure l’horitzó màgic. Per això també cal esperar a que un vaixell o objecte el tinguis en la línia de llunyania
Un altre espectacle visual: la Fata Morgana, quan apareixen ciutats misterioses sobre el mar
La Fata Morgana és un fenomen òptic lligat a capes d’aire que tenen diversa densitat i temperatura. Estem parlant doncs d’un efecte miratge molt més complex
Imaginem una superfície del mar que està al voltant dels 25 o 26 graus. Justament per damunt del nivell del mar la temperatura queda a la mateixa temperatura per efecte contagi. Els primers metres per sobre de l’aigua del mar no presenten variació de temperatura. Ara bé, just per damunt, en dies calorosos i calmats, es forma una petita inversió tèrmica
Aquesta inversió fa que unes desenes o algun centenar de metres per damunt de la superfície del mar l’aire estigui més càlid que a tocar de l’aigua. I un aire més càlid és també menys dens.
Per damunt, ja uns centenars de metres sobre la superfície del mar, l’aire torna a tenir temperatura semblant a la de l’aigua i es trenca aquesta anomenada inversió. Aquest joc de masses d’aire i capes provoca fenomens òptics que enganyen el nostre cervell
Així, quan el sol està incidint sobre el cel, normalment amb pocs núvols, es crea un miratge que amplifica els objectes que puguin haver-hi mar endins. En condicions normals de densitat d’aire estable, els raigs arriben rectes a l’ull humà. Però amb aquestes inversions de temperatura el raig es comença a corbar i crea cada cop més refracció. Això, al cap i a la fi, es tradueix en una imatge de l’horitzó cada cop més distorsionada
La Fata Morgana (en honor a la rondalla i història de la germanastra del Rei Artús), és el fenomen responsable que alguns dies es vegin ciutats flotants sobre el mar, per exemple
Un simple vaixell que es mogui per l’horitzó del mar, sobretot en els dies de mar plana o arrissada, queda magnificat per la refracció de la llum. Des del sol, quan els raigs de llum han de travessar les capes d’aire que tenen diferent densitat i temperatura, la velocitat de propagació i l’angle d’incidència del raig varia. Això és el que provoca que apareguin aquestes imatges misterioses mar endins
S’ha de dir que si no hi ha objectes sobre l’horitzó (vaixells, plataformes, ciutats, etc) no veurem el fenomen. Per tant, sempre es necessita un suport real físic arran de mar
Per exemple, en la imatge anterior es percep tot un reguitzell d’estructures i gratacels que surten del buit. En aquest cas, són els reflexes en miratge distorsionats que suposen els edificis del front marítim barceloní. Curiós perquè la costa de la capital catalana no s’albira des de Gavà a simple vista, però sí es veu flotant enmig del mar degut a aquestes capes d’aire de diferents temperatura i densitat
Els miratges també es veuen de nit
Un dels mites que molta gent segueix creient és que els miratges només poden veure’s de dia. I podem dir que mentre hi hagi un focus de llum i capes d’aire a diferent densitat, podrem percebre aquests fenomens òptics
Així, en dies de forta calor, quan cau la nit la superfície terrestre encara emmagatzema molta escalfor. Això fa que si anem per una carretera amb poca il·luminació, per exemple, i ens vingui un vehicle de cara sembli que vingui tota una corrua de cotxes. El terra calent i les llums del vehicle jugaran una mala passada al nostre cervell
Un altre cas és a l’hivern, quan l’aire a tocar de terra és fred però es formen capes d’aire més càlides per la generació de calefaccions, xemeneies o surgències de calor. Pujar a un lloc elevat fa veure que la ciutat fa una mena de pampallugueig degut a les bombolles d’aire calent que canvien la densitat de les capes d’aire
