cortina pluja barcelona
Cortina de pluja des de l'Observatori Fabra. Foto: @meteopolita

Moltes vegades, quan a les acaballes de l’estiu la temperatura de l’aigua del mar arribar a ser més calenta del compte, se sent a dir que a la tardor hi haurà grans aiguats. Què té de cert, això?

Hem fet l’exercici següent: representar en una gràfica els mesos de tardor (setembre, octubre i novembre) en funció de l’anomalia de la temperatura mitjana mensual del mar i del percentatge de pluja mensual respecte de la mitjana. Les dades de temperatura de l’aigua del mar ens les ha facilitades Diego Lázaro, l’observador que des de l’any 2006 la mesura setmanalment a la Barceloneta, mentre que les de pluja corresponen a l’Observatori Fabra.

A la gràfica hi ha una línia discontínua vermella que separa els mesos amb una temperatura de l’aigua del mar més alta (a dalt) dels mesos amb una temperatura més baixa del compte (a baixa). La línia discontínua negra separa els mesos plujosos (dreta) dels eixuts (esquerra).

Un mar calent no implica necessàriament una tardor d’aiguats

De la gràfica se n’extreu que el 30 % dels mesos amb una temperatura del mar més elevada del que marca la mitjana han estat plujosos. En el cas dels mesos amb un mar més fred de l’habitual, el percentatge de mesos plujosos és semblant, concretament del 33 %. O el que és el mateix, entorn el 70 % dels mesos de tardor són més eixuts del que marca la mitjana, tant si el mar és més càlid o més fred del compte.

Sí que és cert, però, que dels mesos plujosos poden presentar anomalies positives de temperatura molt marcades (fins a 1,2 ºC), mentre que les anomalies negatives són més discretes (de fins a -0,6 ºC). Per tant, això deixa entreveure que la temperatura de l’aigua del mar és un factor que juga un paper en afavorir que hi hagi condicions per a la formació de xàfecs, però aparentment no és decisiu.

Els 25 rècords meteorològics que s’han superat ja aquest 2022 a Barcelona
El 2022 recull nombrosos rècords històrics relacionats amb la situació meteorològica que vivim

Sense la resta d’ingredients, no es va enlloc

L’aigua del mar càlida fa que la capa d’aire més propera a la superfície tingui una temperatura elevada i un alt contingut de vapor d’aigua, de manera que de per si fa que hi hagi unes condicions més favorables per a la formació de nuvolades. De fet, és per aquesta raó que a la façana mediterrània la tardor és l’estació més plujosa de l’any, en coincidir el mar encara càlid i l’arribada de pertorbacions i de les primeres entrades d’aire fred de la temporada. Però, justament, cal que s’acostin depressions perquè es puguin formar nuvolades prou gruixudes per a deixar pluja.

Percentatge de la precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica l’octubre de 2020. Font: SMC

Un cas a destacar és l’any 2020. A l’estiu es va registrar la temperatura de l’aigua del mar més alta de la sèrie de Diego Lázaro, amb 27,8 ºC el dia 30 de juliol. Tot i aquesta anomalia positiva tan clara, l’agost va ser sec i el setembre una mica menys plujós del normal. Posteriorment, les entrades de nord alternades amb períodes anticiclònics van fer baixar ràpidament la temperatura del mar sense que hi hagués episodis de pluja importants.

La tardor 2022: l’exemple més clar que no hi ha una relació directe

La tardor del 2022 si ha servit per a alguna cosa és per a trencar el mantra que tantes vegades s’ha sentit a dir: “Una tardor amb el mar calent és sinònim d’una tardor plujosa”. Després d’un estiu i una tardor excepcionalment càlids, la temperatura de l’aigua del mar s’ha mantingut més elevada del compte durant tots aquests mesos. Malgrat aquesta anomalia, la pluja ha estat ben cara de veure i no hi ha hagut manera d’estroncar la sequera. Tant setembre, com octubre i novembre (fins al dia 23) han estat molt eixuts.

anomalia temp. mensual del mar (ºC)% precipitació acum. respecte a la mitjana
setembre 2022+1,616
octubre 2022+1,613
novembre 2022*+1,914

Un mar més càlid afavoreix que els episodis puguin ser més intensos

Per bé que un mar calent per si sol no fa que plogui més, el cert és que és un factor que facilita que les tempestes puguin ser més intenses. Ho demostra, per exemple, un article publicat l’any 2017 a la revista científica “Scientific Reports” en el qual hi va participar l’investigador català i actual president de l’Associació Catalana de Meteorologia Jordi Mazón.

Els autors de l’estudi van simular mitjançant un model meteorològic una tempesta que hi va haver al sud d’Itàlia que va donar lloc a un tornado. Es va provar què passava si es refredava o s’escalfava el mar un grau. Com a resultat, es va veure que en el cas d’un mar més càlid, les condicions per a la formació d’aquesta tempesta eren encara més favorables i, a més, aconseguia tenir més força.

Per tant, com ja hem vist, un mar més càlid del compte no implica que hagi de ploure més del normal. Tot i això, en cas que hi hagi condicions favorables per a la formació de nuvolades i de precipitació, aquesta anomalia positiva de la temperatura de l’aigua del mar pot fer que les pluges siguin més importants i les tempestes més intenses.