Els líquens
Els líquens són organismes complexos formats per la unió íntima —simbiosi— d’un fong i almenys un organisme fotosintètic: una alga verda o un cianobacteri.
La simbiosi és una associació entre dos organismes, de la qual ambdós treuen benefici. L’alga efectua la fotosíntesi, és a dir, usa el CO2 atmosfèric i el transforma en glúcids, que són transferits al fong, que els usa d’aliment. A canvi el fong protegeix l’alga de la llum massa intensa i, a més, li proporciona un medi contra la dessecació: una estructura protectora on l’alga es pot arrecerar.
La simbiosi liquènica té una taxa d’èxit molt alta. Això permet que els líquens puguin colonitzar ambients extrems de temperatura, com l’alta muntanya o bé els deserts. Cobreixen aproximadament el 8 % de la superfície terrestre.
Viuen damunt de diferents substrats, entre els quals els troncs dels arbres que viuen a les grans ciutats.
Per què els líquens aporten informació sobre la contaminació?
Els líquens són organismes bioindicadors, és a dir, altament sensibles als canvis ambientals com poden ser les variacions de concentració de contaminants atmosfèrics.
Els líquens no tenen estructures actives per regular l’entrada i sortida de gasos o aigua del seu interior, i això provoca que es deteriorin amb celeritat en cas que s’incrementin els nivells de contaminants.
Antonio Gómez, liquenòleg i professor titular de la Universitat de Barcelona, explica que la contaminació afecta sobretot l’alga, ja que en morir fa que també ho faci el liquen. Destaca que “els líquens responen d’una forma molt ràpida i molt fina a diferents tipus de contaminacions que hi ha a l’atmosfera”.
El projecte LiquenCity
LiquenCity és un projecte de ciència ciutadana que s’està duent a terme paral·lelament a Barcelona i Madrid per tal de descobrir quina és la diversitat de líquens que viuen als arbres d’ambdues ciutats i relacionar-ho amb la qualitat de l’aire.
Es tracta d’un projecte en el qual treballen també un equip d’experts en líquens.
El projecte compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i està liderat, en el cas de Barcelona, pel centre d’investigació CREAF i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).
Es busquen 10 espècies de líquens, comunes i fàcils d’identificar. D’entre aquestes n’hi ha que són més tolerants a la pol·lució que d’altres. Es valora sobretot l’abundància de cada espècie.
El mapa obtingut permetrà veure a quins barris hi ha major abundància i desenvolupament dels líquens i en quins no, i servirà com a base per fer-ne el seguiment en el futur. La informació que aporten els líquens és altament valuosa i complementària a la que ens aporten les estacions de mesura de la contaminació, les quals tan sols analitzen contaminants determinats.
Segons apunta Antonio Gómez, “si es fan polítiques de la qualitat de l’atmosfera s’hauran de traduir també, amb el temps, en una millora en la presència dels líquens”.
El paper de les escoles en el projecte LiquenCity
LiquenCity està obert a qualsevol persona o entitat, bé sigui individualment o bé de forma col·lectiva.
A banda, s’està treballant actualment amb una cinquantena d’escoles entre Madrid i Barcelona. Segons Laura Force, biòloga i educadora ambiental, els escolars són un públic especialment interessant perquè passen el relleu i impliquen el seu entorn més proper, i així donen a conèixer el projecte.
Els escolars, després de rebre unes nocions teòriques per part de l’educador ambiental, surten al carrer o al parc urbà més pròxim al centre escolar per tal de cercar líquens i identificar-los.
Mitjançant lupes que s’acoblen als telèfons mòbils dels alumnes, es recullen les imatges dels líquens que posteriorment es pugen a la plataforma ciutadana Natusfera, l’eina que permet que persones no expertes puguin col·laborar-hi i estar en coordinació amb experts de l’Institut de Ciències del Mar i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Primers resultats del mapa
Fins ara s’ha realitzat el mostreig a una quinzena de centres educatius. Malgrat que no se’n poden extreure encara conclusions, ja que es tracta de resultats parcials —qualitatius—, sí que s’ha comprovat que a tots els districtes de Barcelona s’ha trobat pràcticament la mateixa diversitat d’espècies, amb l’excepció de l’Eixample, on no s’ha localitzat cap liquen.
Una dada interessant també és que als districtes de la zona alta de Barcelona és on s’ha trobat més abundància de les mateixes espècies. On més ha estat a Sarrià – Sant Gervasi, i després a Gràcia i Horta-Guinardó. On menys, a l’Eixample i Sant Andreu.
Les espècies localitzades fins ara són majoritàriament les més tolerants a la contaminació. Cal destacar, però, la troballa d’un liquen menys tolerant a la pol·lució, ‘Ramalina sp.’, al Parc del Castell de l’Oreneta.
Es busquen escoles de les Corts, Ciutat Vella i Nou Barris
El projecte —obert a tothom— es duu a terme des de la tardor a diversos centres escolars de Barcelona i també de municipis limítrofs amb la ciutat.
Actualment es demanen col·laboradors sobretot de les Corts, Ciutat Vella i Nou Barris, districtes en els quals hi ha menys participació.
