Exemplar en dibuix d'una merla (Turdus merula). Fotografia: Martí Franch & Toni Llobet / Atles ocells de Catalunya, Institut Català d'Ornitologia

No hi va haver més ocells durant el confinament. Només se’ls sentia més i se’ls veia més. Aquesta és una de les conclusions a què arriba un estudi coordinat entre el CREAF i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Sense temps per “envair” les ciutats

Aquesta setmana, just un any després de l’entrada en confinament total, s’han publicat els resultats de l’estudi del CREAF i l’ICO a la revista Proceedings of the Royal Society B.

En aquest estudi es confirma que, contràriament a la creença de moltes persones, durant el primer mes de confinament els ocells ni van envair les ciutats i ni tan sols eren més que abans del confinament.

Les ciutats, falsos oasis per a la natura durant el confinament

Ara bé, el que sí que és cert és que els vèiem i els sentíem més perquè van canviar molt ràpidament el comportament.

El canvi, a les hores punta

Els ocells són especialment actius a primera i última hora del dia.

Malauradament, són franges horàries que a les ciutats coincideixen amb les hores punta, cosa que, tal com apunta Oscar Gordo (autor de l’estudi de l’ICO), “impedeix comunicar-se entre si quan canten o cercar tranquil·lament aliment per culpa de l’estrès que els causa la nostra presència constant”.

Com van canviar els ocells durant el confinament?

Però aquest soroll i aquest estrès van desaparèixer d’un dia per l’altre amb l’arribada del confinament i l’estat d’alarma, i els ocells s’hi van adaptar.

Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO, afirma que “un cop més, les aus urbanites demostren ser extremadament plàstiques i adaptables als canvis sobtats, una característica que la ciència ja els havia atribuït”.

L’estudi també conclou que els canvis van ser massa dràstics i sobtats, però no prou dilatats en el temps com per poder parlar de processos de colonització per part dels animals.

El soroll, un problema no només per als ocells

Els autors de l’estudi coincideixen en el fet que només amb ciutats més acollidores i amb menys soroll aconseguirem que els ocells tornin a la seva activitat natural més enllà de la crisi del coronavirus.

Els autors conclouen que els problemes que experimenten els ocells en la seva comunicació i salut són, en bona part, semblants als que patim nosaltres mateixos i que, per tant, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que nosaltres també ens en beneficiarem.