Escoles, entitats i equipaments de la Marina de Port treballen plegades per documentar les plantes remeieres i comestibles autòctones de Montjuïc. Són espècies que s’han utilitzat durant generacions a les llars dels barris de l’entorn de la muntanya i les seves propietats s’han transmès fins ara de manera oral de mares a filles. Ara el projecte de memòria viva de la cooperativa La Fundició i impulsat per l‘ICUB vol recopilar tota aquesta informació i crear un arxiu biodinàmic.

Un saber popular transmès de mares a filles

La iniciativa es va iniciar el curs passat amb la participació de l’Escola Can Clos i aquest curs s’hi han afegit les escoles El Polvorí i Seat, a més de la Biblioteca Francesc Candel i la cooperativa Keras Buti, ubicada a la cooperativa d’habitatge La Chalmeta.

El projecte consisteix a trobar i documentar les espècies vegetals autòctones de la muntanya i recopilar tots aquells coneixements populars que les famílies de la Marina tenen sobre aquestes plantes. “És un projecte viu de memòria viva que implica tot el barri”, explica La Fundició, la cooperativa que impulsa l’arxiu. En el projecte hi participen també col·laboradors del barri que actuen de font i transmissió del coneixement heretat de les seves àvies i tietes.

Montjuïc, molt més que espàrrecs

Fins ara s’han trobat una quarantena de plantes autòctones de Montjuïc amb aplicacions diverses i molt usades al llarg de la història de la ciutat, en especial durant la postguerra de la Guerra Civil. Un exemple són la malva, el pa de cucut i l’herba de cinc costures. Amb la primera es pot elaborar una mascareta facial molt nutritiva. El pa de cucut infusionat és un excel·lent antiàcid i afavoreix la digestió i l’herba de cinc costures s’ha usat tradicionalment per guarir rascades i ferides.

El resultat de tota aquesta recerca i documentació s’està plasmant en l’elaboració de quaderns de camp, herbaris i altres documents que es podran consultar lliurement a la biblioteca de la Marina i també a La Chalmeta.