Els jardins verticals a Barcelona es van començar a instal·lar en murs i parets mitgeres com a estratègia per guanyar verd a la ciutat. Actualment hi ha 34 jardins verticals repartits als 10 districtes en parets al descobert, ponts com el de Sarajevo, a Sant Andreu, i murs d’equipaments municipals com el Centre Cívic Joan Oliver. Sant Martí i Sants-Montjuïc són els districtes amb més façanes verdes.
A banda d’aconseguir més verd urbà, els jardins verticals contribueixen a atrapar partícules i gasos contaminants. És per això que alguns s’han situat estratègicament en carrers més transitats com Aragó (amb murs enverdits als números 575, 560 i 538) i Berlín, a la confluència amb Josep Tarradellas.
Més jardins verticals a Sant Martí i Sants-Montjuïc
Els jardins verticals també atreuen biodiversitat de flora i fauna, com insectes i nius d’aus. A més, tenen una funció aïllant de la contaminació acústica. Dins la superilla del Poblenou, el 2020 es va instal·lar un jardí vertical a la façana de betevé, a la plaça d’en Tísner. Ben a prop hi ha l’anomenat Jardí del Sol, una paret mitgera enjardinada que, a més, inclou plaques fotovoltaiques. En total a Sant Martí hi ha set murs verds, els mateixos que trobem a Sants-Montjuïc. Ciutat Vella també destaca com el segon districte més nombrós, amb cinc exemplars.
A l’altra cara de la moneda hi ha Sarrià – Sant Gervasi, on només trobem un jardí vertical. Està situat al carrer de Margenat amb la via Augusta. Quatre districtes més en tenen dos cadascun. A Sant Andreu, les plantes enfiladisses enverdeixen el pont de Sarajevo i la plaça dels Drets dels Infants. La mitgera de la plaça de les Dones del 36 és un dels projectes fets a Gràcia. A Nou Barris, els jardins verticals estan col·locats en dos poliesportius, el de la Guineueta i el del Turó de la Peira.
