Es tracta d’un punt estratègic des del punt de vista meteorològic. Aquest revolt, situat a mig camí entre Vallvidrera i l’estació dels ferrocarrils de Baixador de Vallvidrera, encara dins del terme municipal de Barcelona, funciona com un autèntic congelador natural un cop arriba l’hivern.

Es tracta d’un enclavament similar a altres “neveres” clàssiques com Vallgorguina o Vallromanes i rep el seu nom per l’assassinat de cinc monges l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola.

La seva situació, a la cara nord de la serra de Collserola (en un lloc on la insolació és molt escassa atesa la seva ubicació en un lloc amb molta vegetació i molt humit pel pas del torrent de la Budellera, enclotat i a 285 metres sobre el nivell del mar), fa que les seves condicions termomètriques en mesos hivernals siguin molt més dignes d’un clima continental que del clima mediterrani barceloní.

Aquest dimarts, amb la primera arribada freda de la temporada, Marc Gassó, un gran aficionat a la meteorologia, va recollir les dades de la sonda que amaga en un racó d’aquest revolt. I, efectivament, primera glaçada de la temporada, amb un registre de -1.2 ºC mentre que al centre de la ciutat amb prou feines es baixava dels 10 ºC. I sí, és Barcelona.

Malauradament, i tot i ser un enclavament estratègic des del punt de vista meteorològic, no hi ha cap estació que doni dades continuades en aquest punt. Tot i això, la feina desinteressada d’alguns “meteoaddictes” com en Marc o els membres del Comando Tibidabo ens han deixat algunes dades històriques realment increïbles, com els -8.5 ºC de mínima registrada el mes de gener del 2005, en plena onada de fred. Gairebé -9 ºC a Barcelona. Sí, a Barcelona i al segle XXI.