Les platges de Barcelona són artificials i, per tant, no recuperen sorra de manera natural. Això fa que amb els temporals, com la borrasca Blas, vagin perdent amplada. Una part de la sorra retorna, però molta es perd mar endins. Segons l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar, Gonzalo Simarro, amb la pujada del nivell del mar i els temporals caldrà “valorar si mantenir totes les platges de Barcelona amb una amplada suficientment gran surt a compte o és massa costós”.
Caldrà valorar si mantenir totes les platges de Barcelona amb una amplada suficientment gran surt a compte o és massa costós
Simarro apunta que amb el canvi climàtic caldrà prendre més mesures de protecció per evitar que les platges es quedin sense sorra ràpidament. Caldrà reforçar els dics submarins, com l’ampliació de l’espigó de Sant Sebastià que ja ha començat, però les aportacions de sediments hauran de ser més freqüents. “S’agafa la sorra de 70 metres de fondària i es diposita a la platja, és una operació cara i té un impacte en la zona en què s’agafa el sediment”, explica.
Les platges ja han patit regressió els últims 20 anys
Durant 20 anys, l’Observatori Costaner de l’Institut de Ciències del Mar ha fotografiat diàriament les platges de la ciutat. Han fet una imatge cada hora. Després d’analitzar-les, han arribat a la conclusió que les platges han patit regressió i erosió la darrera dècada.
Gràcies a les imatges preses, els investigadors poden esbrinar la superfície emergida de platja, la rotació de la línia de costa, l’erosió causada pels temporals o l’augment de les superfícies després de les regeneracions artificials, entre d’altres. Les dades s’utilitzen per verificar els models d’evolució de la línia de costa i avaluar els efectes derivats del canvi climàtic a mitjà termini.
