Un estudi liderat per l’Institut Global de Barcelona (ISGlobal) revela que els infants exposats a nivells alts de contaminació atmosfèrica tenen connexions més febles entre regions cerebrals clau. La investigació posa en relleu una connectivitat funcional reduïda dins i entre determinades xarxes cerebrals corticals i subcorticals que treballen juntes en funcions cognitives com ara pensar, percebre i controlar el moviment. Els resultats de l’estudi s’han publicat a Environment International.
L’estudi es basa en les dades de 3.626 infants de Rotterdam (els Països Baixos) que van ser avaluats mitjançant neuroimatges en estat de repòs —mentre no duien a terme cap tasca activa— als 10 i als 14 anys. L’exposició a la contaminació atmosfèrica es va analitzar en dos períodes: des del naixement fins als tres anys i durant l’any anterior a l’avaluació per neuroimatge.
“Aquest és un dels primers estudis que exploren com la contaminació atmosfèrica afecta les connexions cerebrals en repòs, utilitzant escàners cerebrals realitzats en múltiples ocasions en un gran grup d’infants des del seu naixement”, afirma Michelle Kusters, investigadora de l’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Associacions persistents durant l’adolescència
La investigació també posa en relleu que “aquestes associacions persisteixen al llarg de l’adolescència, fet que podria indicar alteracions duradores en el desenvolupament normal de les xarxes cerebrals a causa de l’exposició a la contaminació”. Tot i que calen més investigacions per confirmar aquestes troballes i entendre l’impacte exacte en el desenvolupament del cervell, la investigadora d’ICREA a ISGlobal Mònica Guxens alerta que “això podria afectar el processament emocional i les funcions cognitives”.
L’ISGlobal, però, sí que destaca que les conclusions de diversos estudis sobre contaminació atmosfèrica i salut mostren la importància de dur a terme polítiques dirigides a reduir aquesta contaminació, sobretot en entorns urbans, “per salvaguardar el desenvolupament cerebral dels nens”.
