Des de dissabte al migdia que crema un incendi forestal a Santa Coloma de Queralt. En aquests moments ja ha cremat més de 1.100 hectàrees i l’estat diumenge al migdia és descontrolat. Les muntanyes de la serra de Miralles han cremat sense aturador, i la perspectiva de les properes hores és que el vent de marinada no ajudi a les tasques d’extinció. La gran quantitat de cendra generada per l’incendi ha estat visible des de molts quilòmetres a la rodona, i fins i tot ha sedimentat sobre Barcelona.
Els incendis convectius, anomenats “famolencs”
L’incendi de Santa Coloma de Queralt és convectiu. Estem parlant d’un incendi amb unes característiques pròpies, amb una ecologia del foc molt particular, i que es cataloga com dels més perillosos que poden tenir lloc.
Concretament, en condicions de molta massa forestal i combustible continu, aire molt sec en les capes baixes de l’atmosfera, temperatures molt elevades i proporcions destacables del foc poden crear aquest tipus convectiu. Des de la superfície, s’eleva una gran quantitat d’aire sec i de calor que progressa per la baixa troposfera, i això fa que la columna de fum es faci espessa i pugi en vertical. Aquesta cendra es va dispersant per l’atmosfera a l’hora que la poca humitat de la cendra es condensa en forma de pirocúmuls.
A la superfície, just a la franja de foc i flancs que s’obren, la temperatura puja d’una manera estrepitosa i es creen baixes pressions (buits d’aire) que generen corrents pròpies al nucli que va cremant. Ràfegues de vent molt fort i turbulent que fan molt perillosa la tasca dels equips d’extinció des de terra. Fins i tot els mitjans aeris es troben amb forts corrents turbulents d’aire que fa arriscada la maniobra de descàrrega d’aigua.
Un altre aspecte dels incendis convectius és que els corrents forts de vent que es creen fan que apareguin molts projectils en el mateix foc. Les pinyes dels pins, per exemple, surten disparades en totes direccions (sobretot cap a on avança el foc) i actuen com a veritables focus d’ignició. Aquesta mena de còctels molotov poden saltar fins i tot quilòmetres, i afectar zones que encara no s’han cremat.
La cendra que s’ha precipitat a Barcelona
Aquests incendis tan potents, amb veritables xemeneies de fum, fan pujar la cendra fins als 3, 4 o 5 quilòmetres fins i tot. D’aquesta manera, els vents que bufen en aquelles capes arrosseguen aquest material. En el cas de Santa Coloma de Queralt, a cotes mitjanes de l’atmosfera el vent les darreres hores ha estat del sud-oest i de ponent. D’aquesta forma, el plomall de la cendra ha viatjat cap a la regió Metropolitana.
Quan hi ha un incendi d’aquesta magnitud, el primer que veiem és com el fum s’hi atansa per l’atmosfera. Si el vent no és fort, part d’aquest fum, que no deixa de ser material sòlid en dispersió, va sedimentant. D’aquí que ahir al vespre des de Barcelona veiéssim el fum al capvespre, i aquest matí trobéssim la cendra al terra. Estem parlant de material molt fi i volàtil que es desplaça amb facilitat.
Les properes hores previsiblement a Barcelona rebrem més cendra d’aquest sector, ja que les previsions continuen indicant vents del sud-oest o ponent a capes de 3-4 quilòmetres d’altura.
El jet zonal ens envia cendres des de Califòrnia
No només l’incendi de Santa Coloma de Queralt reparteix la cendra per capes baixes de l’atmosfera. Quan ja som en un nivell molt superior de virulència del foc, parlem dels grans incendis forestals convectius que són capaços de cremar setmanes seguides.
En aquest cas són grans extensions de terreny que cremen sense aturador, amb fronts de foc de desenes o centenars de quilòmetres. Per exemple, els que aquests dies estan afectant els estats del centre-oest americà. Els que hi pot haver sovint a Califòrnia, els d’Austràlia, els de les selves amazòniques o els de Sibèria. Són milers de quilòmetres quadrats de bosc que cremen amb una massa forestal immensa i contínua.
Aquests grans incendis acaben enviant la cendra molt amunt, fins i tot amb el límit de la tropopausa. Per tant, els corrents d’aire calent d’aquestes bèsties de foc poden assolir els 13 o 14 quilòmetres d’altura. En aquell nivell es troba el que es coneix com a jet: un corrent fort de vent gairebé perpetu que arriba a velocitats de més de 200 km/h. Un vent molt constant i que sol ser zonal, és a dir, de ponent a llevant en latituds mitjanes.
Aquest corrent és el que domina a Catalunya. D’aquí que la majoria de vegades els fronts i depressions entrin per Galícia i s’acabin a la Mediterrània.
Sovint ens ha arribat cendra dissolta des dels EUA, com ara va passar el setembre del 2020. Viatge de més de 8000 quilòmetres el que fa la cendra, i que afecta àrees més a l’est fins i tot. I tot provocat per aquest gran AVE que suposa el corrent en jet a les nostres latituds.
