Cada estiu, al Parc Natural de la Serra de Collserola, es desperten entre 50 i 70 conats d’incendi. La gran majoria, petits focus de foc que no acostumen a superar les cinc hectàrees de terreny cremat. Això es deu, principalment, a les tasques de prevenció i a un dispositiu contra incendis forestals que els aconsegueix aturar a una velocitat espasmòdica. Per això, la magnitud del foc declarat aquest dimarts, tot i no haver afectat una extensió superlativa de terreny —com en el cas dels viscuts a la resta d’Espanya aquests darrers estius—, ha estat catalogat com el més devastador que ha viscut el Parc Natural des de l’any 1994.
Què ha provocat la propagació?
Quines han estat, doncs, les circumstàncies que han provocat la propagació? Segons Joan Vilamú, cap del Servei d’Acció Territorial del parc, han estat dos els factors, que sumats a condicions meteorològiques adverses, han provocat que l’incendi hagi cremat 54 hectàrees. El primer, “les dificultats per controlar els flancs esquerre i dret“, fet que impedia als equips d’extinció anar acotant l’àrea del foc; el segon, “el salt de les flames cap a la vessant nord de la serra”, una zona d’alzines i pins i altres arbres alts. “En incendiar-se les capçades, el foc es va fer més difícil de controlar”, afegeix.
“Habitualment, la carena de la serra acostuma a fer de topall, i els focs no salten d’un vessant a l’altre”, explica Vilamú, que també apunta a les ratxes de vent i la baixa humitat com a elements que aquest cop han jugat a favor del foc. De fet, l’expert destaca que el dispositiu de prevenció desplegat pel parc —que compta amb vuit torres de guaita i 250 km de camins habilitats per a la circulació de bombers— permet extingir la majoria de torres de fum que apareixen abans que es propaguin.
L’incendi del 1994, el triple d’extens
L’11 d’agost del 1994, una deficiència en una torre de baixa tensió a tocar de la finca de Can Busquets va provocar un foc que ràpidament es va estendre per la serra. Les autoritats creien que l’autopista aturaria l’avenç de les flames, però com enguany, un salt del foc inesperat el va empènyer cap al barri de la Floresta, i va travessar el turó del Fumet. Tot i que no hi va haver ferits, aquell dia van cremar 142 hectàrees, cinc cases es van ensorrar i prop d’una setantena d’habitatges es van veure afectats.
La virulència dels focs d’aquell estiu va propiciar un canvi en els protocols i es van eixamplar mecanismes —com ara l’amplitud de les franges— per evitar que els focs afectessin simultàniament zones urbanes i rurals.
