La setmana passada es van fer virals a les xarxes socials les espectaculars imatges de més d’un centenar de dofins cap d’olla negre immortalitzades el 21 de maig pels membres de Noa18nusos, una associació sense ànim de lucre especialitzada en el coneixement i conservació del medi marí i en els cetacis. La troballa la va fer a poques milles davant del cap de Sant Sebastià (Llafranc), curiosament durant la primera sortida a mar que feien després de dos mesos de confinament.
Sense rastre dels dofins, però amb una nova troballa
Els integrants de Noa18nusos van fer divendres, 29 de maig, una nova sortida a la zona on van localitzar els dofins cap d’olla negre, per tal de veure si encara eren en aquella àrea. La sortida no va donar fruit pel que fa als dofins, però sí pel que fa a la visualització de dos exemplars espectaculars de rorqual comú, balenes. Jordi Corona, biòleg marí de Noa18nusos, explica que el rorqual el van veure relativament a prop de la costa, entre 2 i 4 milles aproximadament, just al límit i cap a l’interior del Rec de Begur, on comença la paret d’aquest canó.
El canó de la Fonera (Rec de Begur) és una espectacular vall submarina, de 50 km de longitud i uns 2.000 metres de profunditat que arrenca a unes tres milles de distància del cap de Sant Sebastià (Llafranc, Costa Brava).
Són habituals els rorquals a les costes catalanes?
Els rorquals són ara, aquí, de pas. Jordi Corona explica que venen a menjar, mentre migren cap al nord. A Catalunya es veuen sobretot a la primavera, entre el març i principis de juny, i també a la tardor, però en menor mesura.
Corona destaca que hi ha estudis que apunten que al Mediterrani hi trobem dues poblacions de rorquals comú diferents: una seria probablement resident del Mediterrani i l’altra migrant, procedent de l’Atlàntic. Hi ha indicis que apunten que els rorquals provinents de l’Atlàntic entren per l’estret de Gibraltar a la tardor i en surten a la primavera.
La migració, per tant, explica el perquè hi ha dos moments a l’any en els quals és més probable veure rorquals des de Catalunya.
Quins cetacis han documentat fins ara?
Noa18nusos ha documentat fins ara exemplars de dofí mular i el dofí ratllat, dofí cap d’olla gris i cap d’olla negre. Pel que fa a les balenes ha documentat i visualitzat exemplars de rorqual comú i la balena amb bec de Cuvier (família dels zífids). També han vist dues vegades catxalots, els cetacis més grossos dins del grup dels cetacis amb dents.
El rorqual comú
El rorqual comú (“Balaenoptera physalus”) és la segona espècie de cetacis pel que fa a la seva grandària després de la balena blava. Al Mediterrani no sol passar de 21 o 22 m. La seva font d’alimentació varia segons la disponibilitat local, s’alimenta sobretot de zooplàncton. Al Mediterrani occidental s’alimenta especialment del krill del nord, un petit crustaci d’uns tres centímetres de llargada que forma bancs densos. Quan no en troba, s’alimenta d’arengs, sardines o verats menuts.
L’associació Noa18nusos
Noa18Nusos és una associació sense ànim de lucre que recull metòdicament les dades sobre les observacions de les diferents espècies de cetacis, de manera que aporti informació útil per al seu estudi. També vol ser una plataforma per a la defensa d’aquests animals marins, i en conseqüència per a la protecció i conservació del medi on viuen.
És important recordar que tots els cetacis estan protegits a Catalunya i a la resta de l’Estat. Els impactes derivats de l’activitat humana (contaminació marina, tràfic marítim, soroll, sobrepesca, etc.) els perjudiquen d’una manera important, un fet que provoca que algunes d’aquestes espècies es trobin en estat crític o vulnerable, i que cada cop sigui més difícil observar-los a les nostres aigües.
Noa18Nusos ressalta que calen mesures de protecció per tal que es recuperin, i en això justament treballen des de l’lassociació, a través del coneixement i creant consciència. En aquest sentit, aquesta associació disposa de l’autorització administrativa necessària per part del ‘Ministerio para la Transición Ecológica’ que els permet dur a terme les tasques d’observació i d’aproximació d’aquests animals.
Jordi Corona explica que a cada sortida que fan omplen unes fitxes on anoten totes les observacions de cetacis, i la seva localització exacta. Fan recorreguts concrets, sortint sempre des del Port Esportiu Marina de Palamós, el seu port base. Totes les dades són obertes i queden recollides en una memòria anual, consultable a través del seu web.
Actualment disposen de dades de tres anys d’observacions. Amb el temps les dades permetran fer estadística i conèixer quina és la distribució d’espècies al llarg de l’any i per zones.
Una biblioteca d’imatges per identificar individus de dofí mular
L’associació Noa18nusos també està recopilant una biblioteca d’imatges d’aletes dorsals del dofí mular per poder fer foto identificació de diversos individus. Les característiques úniques de les aletes permeten identificar un individu que ja s’hagi fotografiat amb anterioritat.
Es tracta d’una base de dades la compartida amb l’associació Cetacea, ubicada al Garraf. El treball conjunt entre les dues associacions ja ha permès detectar diverses coincidències d’un mateix individu vist tant al sud de la Costa Central (Garraf), com a la Costa Brava.
