Gairebé tot el mes desembre ha estat marcat per dies freds i ventosos. Un vent sec i insistent que en una gran ciutat sol produir maldecaps, i sobretot en indrets amb mobiliari urbà o parcs. A Barcelona, passar dels 70 km/h provoca entrebancs, però el fred i el vent tenen una funció natural que ens provoca beneficis, tot i que alguns passin desapercebuts.
Un fred intens regula la natura
És ben cert allò que “ha de fer el temps que toca per a cada temps”. I ara el millor per a la natura és que faci fred. Si la temperatura no va al compàs de les dates el medi natural no s’equilibra. La flora i fauna es desajusten i posteriors entrades de fred rigorós o persistent poden provocar molts perjudicis naturals.
D’aquesta forma, i tot i que sigui molt impopular per a una gran part de la població, que faci fred és bo. No un d’excessiu, és clar. Per exemple, les gelades negres amb valors de menys de 5 graus sota zero poden cremar i matar els vegetals, amb les conseqüents pèrdues a l’agricultura. Però humitat més alta i valors entre els 5 i els -5ºC preparen les plantes de cara a la primavera. Encaren una millor producció, per exemple, en els fruiters.
Per exemple, el fred fa que les verdures d’hivern tinguin millor gust. Això és degut a que el cicle de la planta es veu alentit i que els sucres de l’espècie s’aprofitin molt més. En general, l’enciam, el bròquil, la col, l’api o el porro són més saborosos i més dolços. Si la temperatura és alta i el fred inexistent, creixen més de pressa però són més insípids.
El fred és sinònim també de protegir les branques i les tiges dels vegetals pel procés de lignificació. Es fa una mena de crosta als vegetals, més llenyosa, que fa de cuirassa als possibles freds tardans o les plagues. Farà les plantes més resistents i els cultius més productius de cara a la primavera. Per exemple, la fruita dolça.
Un vent insistent també té seva vessant positiva
Està demostrat que allà on bufa més el vent i de forma més freqüent, el caràcter de les persones és diferent. Lògicament no és una relació directa, però se sap que el vent afecta a la neuropsiquiatria humana. Molt sovint, vents de ponent o de gregal ressecs fan que l’estat anímic canviï, que el nerviosisme augmenti o que algunes persones tinguin un estat apàtic.
Però des del punt de vista humà, en el moment de màxima velocitat del vent és quan l’atmosfera es tendeix a equilibrar. Allò de “després de la tempesta, arriba la calma”. Molt sovint, en el pic de ventada i velocitat que pot provocar estralls a les ciutats i el seu mobiliari, la pressió atmosfèrica tendeix a pujar i arribar anticiclons. És a dir, quan el vent arriba al seu màxim, moltes persones ja comencen a sentir-se millors, i desapareixen malestars com les migranyes o mal a les articulacions. El vent, doncs, posa a prova la nostra meteorosensibilitat.
Com no, un vent fort i sec és sinònim d’atmosfera més escombrada i saludable. L’aire no té impureses, la contaminació marxa i des del punt de vista respiratori, és aire de més qualitat. Lligat a això està el fet que tot queda eixut en un no res, que ens pot fer estalviar energia en assecadores o a l’hora d’esbandir la bugada.
Si parlem de les estacions de l’any, el vent és positiu en d’altres aspectes. Per exemple, el vent no gaire intens i amb temperatura entre els 0 i els 10 graus millora la circulació sanguínia. Fa més eficient l’activitat física, i redueix les sobrecàrregues musculars. Sortir a córrer un matí d’hivern amb 8 graus i un lleuger ventet ens posarà més en forma que a 28 graus i humitat elevada.
Anant a l’estiu, una brisa de marinada regula la temperatura i ens ajuda a tenir més confort climàtic. En un pis, per exemple, si bufa el vent humit l’habitacle es refreda uns graus, cosa que ens frena el consum en climatització. Un vent insistent durant l’estiu, redueix la sensació de xafogor i l’angoixa que algunes persones puguin patir. De nit, a més, amb finestres obertes ens fa descansar millor. Sempre fins a un llindar. Si bufa un vent ressec terral, pot fer més nosa que servei.
