L’hivern meteorològic o climàtic s’inicia el dia 1 de desembre, tres setmanes abans que l’astronòmic. Enguany s’iniciarà en un context tèrmic pròxim a la normalitat, i just després d’un període de dues setmanes en les quals el termòmetre ja ha assenyalat registres propis de l’estació freda a Barcelona i Catalunya. La tardor haurà finalitzat amb registres pròxims als habituals en molts punts de Catalunya.
Temperatura per damunt de la normal
Els mapes d’anomalia de temperatura mensual del Sistema de Predicció Estacional del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) anuncien valors al voltant d’1 ºC per damunt de la mitjana mensual durant els mesos de desembre, gener i febrer en el cas de Catalunya. L’anomalia positiva seria general a bona part del continent tot i que lleu als països del centre i l’oest.
Aquest mateix model preveu amb un grau de confiança d’entre el 60 i el 70 % que l’hivern 2025-26 se situarà dins del tercil superior, és a dir, entre els més càlids registrats en el període de referència 1993-2016. Aquesta tendència seria general a gairebé tot Europa, amb l’excepció dels països del centre-oest del continent.
El model estacional de l’agència nord-americana NOAA va en la mateixa línia i també pronostica un hivern clarament més suau de l’habitual a tot Europa sense excepció, amb valors entre 1 i 2 graus per sobre la mitjana a Catalunya durant els tres mesos d’hivern climàtic.
Sense una tendència clara en el cas de la precipitació
El model centreeuropeu (ECMWF) pronostica que la precipitació es podria situar lleugerament per sobre la mitjana a Catalunya i al mediterrani occidental durant els mesos de desembre i gener, i per sota la mitjana al centre i nord d’Europa. Aquest context faria pensar en la presència predominant de borrasques o d’embossaments d’aire fred a l’àmbit Mediterrani i d’un possible bloqueig anticiclònic al centre d’Europa. La tendència és poc clara de cara al febrer.
El model de l’agència nord-americana NOAA, per contra, entreveu menys precipitació de l’habitual en el conjunt de l’hivern al sud d’Europa i a l’entorn Mediterrani. En canvi, la tendència no és clara en el cas de Catalunya.
L’hivern, una estació seca a Catalunya
L’hivern és una estació eixuta a bona part de Catalunya, tal com es pot comprovar amb el mapa de precipitació total de l’atles climàtic de Catalunya (1991-2020), amb valors que a bona part del territori se situen entre els 100 i 150 litres per metre quadrat en tres mesos.
L’excepció, el Pirineu Occidental, on el pas de fronts atlàntics acostuma a deixar-hi valors més significatius de precipitació, sovint en forma de neu. També és una mica més plujós (o nivós) en punts del Pirineu Oriental i a l’entorn de la serralada Transversal o del Montseny.
Malgrat això, cal ser conscients de la gran irregularitat interanual, una característica pròpia del clima Mediterrani. Recentment, a tall d’exemple, tenim el precedent del temporal Gloria (gener del 2020), el qual va deixar registres de pluja i neu molt rellevants a Catalunya.
Una previsió que cal agafar “amb pinces”
Cal tenir present que les prediccions estacionals (a llarg termini ) s’han d’agafar “amb pinces”. Per bé que globalment tenen poder predictiu, és a dir, que en general és millor fer-los cas que no pas fixar-se en la climatologia, cal ser conscients de la seva limitació.
També cal ser conscients que el pronòstic d’un hivern més càlid de l’habitual no invalida en cap cas que pugui englobar també alguns períodes fred intens, o fins i tot alguna onada de fred. La previsió és global, és a dir del conjunt dels tres mesos, i l’existència d’episodis freds pot arribar a quedar emmascarada.
