Afegeix betevé com a font preferidaBarcelona viu el dia a dia damunt de tres falles. Una la trobem a uns 100 metres mar endins i recorre bona part del litoral català. La segona és la que ressegueix tota la serra de Collserola i que enfonsa la ciutat als peus de la muntanya. I una tercera que rep el nom de graó de Barcelona. Travessa tot Barcelona en diagonal i s’encarrega de separar el pla alt —un terreny format per materials d’un milió d’anys d’antiguitat— del pla baix de la ciutat —una àrea feta a partir de sediments molt més recents.
Això implica, segons Albert Ventayol, membre de l’Observatori del Georisc del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, que no siguin descartables “terratrèmols de magnitud 4 o 4,5“, si bé és cert, apunta, que Barcelona “no es troba en una zona sísmica important de la península Ibèrica”.
El graó, un obstacle urbanístic
El graó es divideix en dos trams: un que va des de Cornellà fins a la plaça de Catalunya, i un altre des de la plaça d’Urquinaona fins a tocar del municipi de Montcada i Reixac. Durant el segle XIX, inici de la gran urbanització de Barcelona, els constructors van tenir clar que per créixer amb més facilitat havien de dur les excavadores i fer edificis en el pla alt, una zona de terrenys més sòlids, on era més fàcil establir els fonaments de les edificacions. El pla baix, àrea dels actuals districtes de Sant Martí o Sant Andreu, es va reservar majoritàriament per a camps de conreu i indústries, atesa “la presència de maresmes i terres humides que feien menys habitable l’espai des del punt de vista de la salubritat”, comenta Ventayol a l’Infobarris.
A mesura que la ciutat anava ampliant els seus marges, tècnics urbanístics s’enfrontaven al repte de salvar el graó. Així, al llarg de tot el recorregut de la falla ens trobem amb diversos punts de Barcelona on s’han trobat maneres diferents de sobreposar-se a aquest obstacle.
Via Laietana
Sis metres de desnivell es van salvar amb un pendent progressiu que va des del Palau de la Música fins a la plaça d’Urquinaona
Ptge. de les Manufactures
Fins a 26 graons del passatge de les Manufactures connecten el carrer de Trafalgar (pla alt) amb el carrer de Sant Pere Més Alt (pla baix).
El DHub
Les escales mecàniques van ser l’eina per superar el salt que a la zona de la plaça de les Glòries arriba fins als vuit metres
Altres curiositats geològiques
Avui dia, el graó encara constitueix un repte per a la ciutat. El darrer exemple va ser l’enderroc de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, fet, entre d’altres coses, per salvar la diferència de cota d’aquesta àrea i fer-la així compatible amb el projecte urbanístic que s’ha de desenvolupar al districte de Sant Andreu.
Per Ventayol, “és trist estar perdent part del patrimoni geològic de Barcelona”, mentre alhora recorda exemples en què els afanys expansionistes de la ciutat van ser capaços de viure i conviure amb l’entorn. Un d’aquests és la xarxa ferroviària, “construïda al peu del graó per buscar un terreny ras”, que ressegueix bona part del recorregut de la falla. O també el rec Comtal, la sèquia mil·lenària que transcorria per la part superior del graó aprofitant els salts i la gravetat per generar energia hidràulica per a les indústries.
