El segle XIX és un dels darrers que més va transformar la ciutat: va ser testimoni de la industrialització, de l’augment demogràfic —la centúria va començar amb 150.000 habitants i va acabar amb mig milió—, l’annexió de les viles del pla i del Pla Cerdà que va completar-la.
És a grans trets el contingut que s’exposa a la mostra “Barcelona en mapes, gestionar el creixement de la ciutat 1800-1925”, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
La ciutat intramurs
Les muralles de la ciutat s’enderroquen entre el 1843 i el 1854. Fins llavors, els prop de 150.000 habitants que vivien a la ciutat —l’actual Ciutat Vella— ho feien en un espai densament poblat i amb unes condicions de salubritat urbana pèssimes.
L’enderroc va permetre oxigenar la ciutat i l’Administració va planificar aquest procés mitjançant els mapes: per dibuixar els nous dissenys urbanístics, per ampliar els carrers, per preveure la xarxa d’abastiment d’aigua, la construcció del clavegueram o la creació de parcs urbans.
Segons un dels comissaris de l’exposició, Francesc Nadal, durant el segle XIX s’observa com l’ajuntament de la ciutat guanya competències i recursos, i això li permet fer més i millors mapes oficials.
Els nous espais
L’enderroc de les muralles va permetre, entre d’altres, la creació de nous espais: la via Laietana —planificada a mitjans del s. XIX, però oberta el 1901— o el Parc de la Ciutadella.
Aquest darrer va permetre reciclar un equipament militar per a usos ciutadans i es va convertir en un pulmó verd allà on el creixement de la ciutat, precisament, aniria fent desaparèixer el verd. Segons explica Nadal, la Ciutadella va ser el primer parc urbà de Barcelona.
L’annexió de les viles
El creixement de la ciutat es va materialitzar amb l’annexió de les viles del Pla de Barcelona —Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sarrià, les Corts, Sants, Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals—, mitjançant l’eixample projectat per Ildefons Cerdà.
Un creixement accelerat que, alhora, va preveure i planificar un fet nou: la mobilitat. Així, es va preveure un primer cinturó de ronda —el que formen les actuals gran via de Carles III, la ronda del General Mitre, la travessera de Dalt i la ronda del Guinardó— que, ben entrat el s. XX seria reformat.
Segons recorda el cocomissari de la mostra, va ser la connexió de tots els diferents i antics nuclis del Pla de Barcelona, dissenyat per “conformar una unitat urbanística coherent i cohesionada”.
