(ACN) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a elaborar, aprovar i publicar, al més aviat possible, plans de millora de la qualitat de l’aire per reduir la contaminació per ozó a 12 de les 15 zones de Catalunya. Les zones afectades són l’àrea de Barcelona, el Vallès – Baix Llobregat, el Penedès-Garraf, el Camp de Tarragona, la plana de Vic, comarques de Girona, l’Empordà, l’Alt Llobregat, el Pirineu oriental, els Prepirineus, les Terres de Ponent i les Terres de l´Ebre.
La sentència, resultat d’una demanda d’Ecologistes en Acció de Catalunya, va més enllà de les sentències de Castella i Lleó del 2018, confirmada pel Tribunal Suprem el 2020, i de Navarra el 2021, i tindrà conseqüències per a la dotzena de comunitats autònomes que segueixen incomplint la normativa de qualitat de l’aire, en relació amb l’ozó, segons l’entitat.
Segons Ecologistes en Acció, el pronunciament del TSJC és “d’una gran importància” perquè és la primera vegada que un tribunal de l’estat manifesta la insuficiència dels plans de millora de la qualitat de l’aire aprovats per l’Administració, en aquest cas la catalana. Anteriorment, el 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid es va limitar a constatar l’existència del pla de qualitat de l’aire, “sense entrar en la bondat jurídica de les seves disposicions”.
“Se superen els valors objectius per a la protecció de la salut”
A partir dels informes de la mateixa Generalitat de Catalunya, el tribunal considera acreditat que des dels anys 2012-2014 se superen sistemàticament els valors objectiu per a la protecció de la salut i de la vegetació establerts per la normativa, per la qual cosa “hi ha la certesa que les actuacions administratives desenvolupades fins ara no han estat suficients, i això és perquè els plans de millora que s’han elaborat no han mostrat més que una tendència cap a un lleu descens del contaminant assenyalat, que no és destacable en termes d’eficàcia”.
Pel tribunal català, “cada administració pot combatre el contaminant amb plans individuals de millora de qualitat de l’aire o amb plans de millora que lluitin contra diversos contaminants, però el que no es pot permetre és que aquesta argumentació sigui suficient per seguir sense activitat reglamentària de cap classe, tenint en compte que han fallat totes les mesures adoptades per restablir el medi ambient adequat”, amb cita expressa a la Constitució espanyola.
Això no obstant, el tribunal desestima la pretensió que es declarin les zones i aglomeracions afectades com de “protecció especial”, “ja que la imposició de la potestat reglamentària a la demandada no pot arribar fins a la imposició del contingut amb què ha de quedar redactada la norma, encara que hi hagi obligació legal de dictar-la, tal com ha opinat el Tribunal Suprem”.
