La plaça de la Gardunya és un dels indrets que millor explica què està passant amb la població de gavians a la ciutat: aquestes aus s’han convertit en unes pispes d’entrepans d’aquells que mengen mentre caminen pel carrer.
Vigilen des de les cobertes del mercat, i quan detecten algun despistat amb menjar a la mà, el sobrevolen i li roben allò que duu. I això passa perquè els gavians han après a detectar on hi ha menjar assequible, i quina és la manera més fàcil d’aconseguir-lo.
Uns bons pispes
El gavià —l’espècie autòctona és l’argentat de potes grogues— és una espècie que s’ha adaptat al medi urbà. Segons explica l’investigador de l’ICM-CSIC, Joan Navarro, ha après a “pispar-nos menjar“. Detalla que aquests ocells saben que “moltes persones no ens hi enfrontarem i llençarem el menjar a terra, i ho aprofiten com un bon carterista”.
En aquest sentit, Navarro concreta que “hem detectat individus o llocs a Barcelona en els quals els gavians saben que trobaran menjar amb el mínim esforç“. I un d’aquests indrets, explica, són els entorns del Mercat de la Boqueria “pel nou servei de menjar per emportar” que ofereixen les parades del mercat.
Adaptats al medi
El gavià argentat de potes grogues és una espècie pròpia de la costa mediterrània i atlàntica que, a casa nostra, estava establerta en comunitats nombroses a les illes Medes o el delta de l’Ebre.
Segons recorda Joan Navarro, els gavians van establir-se a la ciutat pels vols de la dècada del 1970. Se’ls havia associat, tradicionalment, al port, ja que “s’alimenten de les restes de la pesca, seguint la flota tan quan feineja com quan arriba a port”.
Fa una dècada, però, que els gavians s’han adaptat a noves fonts d’alimentació: a la façana litoral, tot aprofitant la concentració de restauració —i les deixalles que genera— i als indrets turístics. Aquells on els visitants mengen al carrer i, sense adonar-se’n, els serveixen el menjar en safata.
Fidels i longeus
A Barcelona es calcula que hi ha unes 350 parelles de gavians que crien a la ciutat —ho fan des de mitjans de març i fins el juliol—, en punts elevats com els penya-segats de Montjuïc o els terrats dels edificis.
A cada cicle reproductiu, una parella de gavians cria un o dos polls l’any, amb la peculiaritat que el procés de cria el fan allà on han nascut. Però els gavians amaguen altres curiositats:
- Fidelitat: els gavians formen una parella estable amb la qual es reprodueixen, però no implica que visquin junts la resta de l’any —quan la parella es retroba, es reconeix.
- Longeus: l’esperança de vida d’aquestes aus pot arribar als 30 anys.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM), adscrit al CSCIC, té diversos exemplars monitoritzats amb GPS. Així, saben com es mouen i per on es mouen.
Aquest estil de vida duu els gavians a nou moure’s gaire d’allà on neixen i crien, i ocupen un territori al voltant d’uns 50 kilòmetres a la rodona. Hi han excepcions amb alguns gavians —no és una espècie migratòria— que els mesos d’estiu marxen de Barcelona per fer estades a les illes britàniques o a les costes de Tunísia.
Un aliat humà
Segons ha avançat l’investigador de l’ICM-CSIC, Jordi Navarro, des de finals de l’any passat hi ha en marxa un estudi —anomenat Aliats— amb el gavià en el punt de mira: “Volem que sigui el nostre sentinella”.
Navarro detalla que han capturat alguns dels gavians urbans “per extreure’ls mostres biològiques” que, un cop analitzades, permetran establir “la presència de patògens i contaminants” en aquestes aus. Els resultats permetran determinar, més endavant, “quina és la presència i la procedència d’aquests contaminants“.
L’objectiu de l’estudi, conclou Navarro, serà aplicar els resultats “a polítiques de salut pública“.
