El sol durant l'hivern a Barcelona. Fotografia: JB Cunillera

La primavera ha entrat a les 4.50 h d’aquest divendres 20 de març. Alguns han aprofitat per fer recull del que ha donat de si l’hivern, i avui tenim la sort d’ensenyar-vos una fotografia que recopila tot el sol dels gairebé 89 dies que hem tingut aquest hivern en una sola imatge.

La tècnica de la solarigrafia

El fotògraf JB Cunillera, fotògraf i operador de càmera de vídeo, s’està especialitzant en la solarigrafia, una tècnica fotogràfica que fa servir paper fotogràfic sense revelar i una càmera sense lent per captar el recorregut del sol amb uns temps d’exposició molt llargs, com és el cas, de gairebé tres mesos.

El terrat des d’on s’ha fet la composició. fotografia: JB Cunillera

La càmera està feta amb material reciclat i consta d’una carcassa feta amb llaunes de cervesa i paper fotosensible en blanc i negre que exerceix com a negatiu. Segons ell mateix defineix, és com un “timelapse” analògic de tot l’hivern.

Perfecte per observar la variació de l’angle solar

En aquesta fotografia podem definir cada línia que es veu com una trajectòria que fa el sol al cel de Barcelona durant un dia de l’hivern, des de la sortida pel sud-est (part esquerra) fins a la seva posta (part dreta).

El sol durant l’hivern a Barcelona. Fotografia: JB Cunillera

Podeu observar una major compactació de línies a la part més propera a la ciutat. Aquestes corresponen als dies més foscos de l’any, els que tenen menys hores de sol i, per tant, menys angle solar.

Al moment del solstici d’hivern, el sol només puja 25º sobre l’horitzó. Aquest angle puja a 26º a dia 1 de gener, 32º a 1 de febrer i fins als 49º d’ahir, darrer dia de l’hivern. Un creixement exponencial que fa que les corbes que fa l’astre diàriament al març quedin més espaiades que les que hi ha a la part més propera a Barcelona i que corresponen a les del desembre i el gener.

L’angle solar continuarà la seva escalada fins estancar-se en els 72 º del solstici d’estiu, a finals del mes de juny.

A més a més, es poden veure “forats” sense recorregut solar (llocs on hauria d’haver una línia de sol), que corresponen als dies en què el sol no va lluir. El situat més proper a la superfícies correspon als dies del temporal Gloria.