D’entre totes les roques que podem trobar a Collserola, la que més abunda és la pissarra, que forma un 90 % de la serra. Però a la zona de Santa Creu d’Olorda, on s’uneixen els municipis de Barcelona, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, hi ha la peculiaritat que hi aflora molta roca calcària, que s’ha explotat durant dècades per fer ciment a l’antiga fàbrica Sanson. És aquí, just a sobre la pedrera, on al llarg dels anys s’han trobat una gran quantitat de fòssils d’animals extingits de l’era del paleozoic, l’era més antiga, i, tot i que van existir fa milions d’anys, encara ens expliquen com i quan es van formar les muntanyes que ens rodegen. (Aquesta notícia va ser enregistrada quan no hi havia restriccions d’accés per la pesta porcina al Parc de Collserola).
Collserola era un fons marí
Els que caminen per Collserola pensen poc en el fet que trepitgen un territori que és etern en comparació amb la nostra existència. El puig d’Olorda, el turó on hi ha les pedreres de calcària de la fàbrica Sanson, és un dels llocs de Catalunya i Espanya on s’han trobat més fòssils de l’era paleozoica o primària. Uns fòssils que ens expliquen que fa 400 milions d’anys aquí hi havia un oceà amb aigües molt profundes que més tard van configurar la serra. Molt abans que s’extingissin els dinosaures, que van desaparèixer fa 66 milions d’anys. I recordem que els humans no fa ni un milió d’anys que hi som: l’Homo sapiens habita la Terra fa només 200.000 anys.
Graptòlits, trilobits i lliris de mar
El geòleg i paleontòleg Jordi Galindo ha trobat milers de fòssils al llarg de la seva vida i, a les explotacions mineres de Santa Creu d’Olorda n’ha descobert més de 300: “Els fòssils que s’anomenen graptòlits ens serveixen per datar les roques que els contenen. Aquests que vaig trobar aquí tindrien uns 420 milions d’anys”, explica. La paraula graptòlit vol dir “pedra escrita” i són fòssils d’un grup d’organismes colonials, que es van estendre per tots els mars i van canviar molt ràpid de forma.
Els fòssils trobats al puig d’Olorda tenen 400 milions d’anys
Uns altres fòssils típics de la vida antiga són els trilobits, que ja no existeixen però que van viure durant gairebé 300 milions d’anys als oceans del paleozoic. “Com que aquests animals, quan creixien canviaven de muda com els artròpodes, el que n’ha fossilitzat gairebé sempre són el cap i el pigidi, el cul”, explica Galindo, que és tècnic de patrimoni paleontològic a l’Institut Català de Paleontologia.
Trilobits
El lliri de mar és un animal parent dels eriçons que va ser coetani dels graptòlits i els trilobits. Encara existeix i viu en zones poc profundes de la majoria de mars del món, com ara el Mediterrani. Té una tija que s’ancora al fons marí i està formada per petites parts en forma de moneda, que és el que fossilitza. Del que no en queda rastre és la capçada per on s’alimenta, que recull partícules de sediment amb els braços.
Lliris de mar o crinoïdeus
Els fòssils es poden agafar?
Actualment no es poden agafar, però es va poder fer fins a l’any 1985 amb el permís del propietari del terreny. Aquell any la Llei de patrimoni històric espanyol va dictaminar que els fòssils relacionats amb els orígens de l’home i els seus antecedents (vertebrats) eren de domini públic i, per tant, de l’Estat. L’any 1993 es va fer la Llei de patrimoni cultural català, que, en essència, deia el mateix respecte als fòssils. L’any 2002 es va crear el reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, i des de llavors cal demanar permís al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura.
