formiga voladora
Formiga voladora. Autor: Patrick_K59 (Wikipedia)

Divendres 17 de juliol feia sol i el pronòstic meteorològic anunciava bon temps al sud d’Anglaterra però, de sobte, els radars de Met Office, el servei nacional de meteorologia del Regne Unit, van detectar extenses traces de precipitació entre Londres i els comtats de Kent i Sussex, a l’extrem sud-oriental d’Anglaterra.

En realitat, tal com va aclarir Met Office a través de les xarxes socials, no es tractava de precipitació, sinó d’un enorme banc de formigues voladores.

El dia de les formigues voladores

Malgrat que pugui semblar estrany, o excepcional, el fet és que és un esdeveniment relativament recurrent dels estius anglesos —també de moltes altres regions—, tant que fins i tot el fenomen es coneix al Regne Unit com al Flying and Day, el dia de les formigues voladores.

La invasió de formigues al cel anglès es produeix a l’estiu, quan coincideixen unes determinades condicions ambientals: ambient càlid —preferentment més de 25 ºC— i vent feble.

Aquestes condicions específiques determinen la sortida de femelles reines joves, que assoleixen la maduresa sexual, i de formigues mascles reproductors, els quals les empaiten per reproduir-se i poder crear noves colònies.

En realitat no passa només un dia en concret de tot l’any, sinó diversos. Justament, ara fa uns dies, pels volts del 13 de juliol, les xarxes socials ja se’n feien ressò en altres regions de sud d’Anglaterra. Segons la Royal Society of Biology, se solen observar formigues voladores un 96 % dels dies entre el juny i el setembre.

Es tracta, en qualsevol cas, d’insectes totalment inofensius que no han de causar cap mena d’alarma, encara que es vegin de forma tan massiva i espectacular.

Com es reprodueixen les formigues?

Les formigues s’organitzen en castes, per tant no totes es reprodueixen ni totes tenen ales. A la majoria d’espècies només es poden reproduir les reines i les femelles fèrtils, alades. Els mascles alats són també els que es podran reproduir.

Les ales ajuden l’aparellament, que es produeix durant el vol i els permet trobar-se formigues procedents de diverses colònies.

Els mascles acostumen a morir poc després d’aparellar-se. Les femelles, en canvi, un cop s’han aparellat, busquen un lloc adient per començar una nova colònia. Les femelles solen emmagatzemar l’esperma que obtenen durant el vol nupcial per fertilitzar futurs ous.

Es podria arribar a veure també als radars catalans?

Tomeu Rigo, tècnic de l’equip de Teledetecció del Servei Meteorològic de Catalunya, destaca que la xarxa de radars del Servei Meteorològic de Catalunya no té la capacitat de detectar aquest tipus d’insectes, però sí que permeten la detecció de migracions d’ocells.

La xarxa de radars meteorològics europeus, entre els quals el del Meteocat, van aportar dades rellevants sobre les migracions nocturnes d’aus a Europa en un estudi publicat l’any 2018 sobre la temporada de migració d’aus la tardor de l’any 2016.

Les rutes migradores nocturnes de les aus continuen essent difícils de localitzar i traçar als mapes. L’estudi, però, va permetre comprovar l’eficàcia dels radars meteorològics per obtenir aquest tipus d’informació i, entre altres coses, va permetre conèixer que la dinàmica de migració de les aus estava fortament relacionada amb les condicions de vent.