Les precipitacions d’aquest hivern no només han regat el conjunt del territori i han omplert els embassaments, sinó que també han permès recuperar d’aigua les capes del freàtic i han omplert els aqüífers. I la prova d’això últim és que les fonts naturals d’aigua —la sortida natural que l’aigua troba quan una bossa d’aigua subterrània és plena— tornen a rajar i ho fan ufanes.
455 litres cada hora
La font dels Tres Pins, ubicada al viver municipal dels Tres Pins de Montjuïc, ha tornat a recuperar l’esplendor d’anys enrere. Segons Parcs i Jardins, el cabal d’aquesta deu d’aigua és de 455 litres cada hora i dobla l’aigua que rajava al gener, que eren 225 litres a l’hora.
Segons el tècnic de biodiversitat de Parcs i Jardins, Octavi Borruel, la font havia passat períodes d’intermitència, entre seca o emanant un petit rajolí d’aigua. Ara, però, els cabals tornen a recuperar la normalitat d’abans de la sequera, concreta.
Una font històrica
La font dels Tres Pins és una de les més conegudes de Montjuïc. Era l’escenari de les anomenades fontades: trobades populars de persones que feien celebracions a l’espai natural, al voltant d’una font. És a dir, un espai natural amb una funció ecològica, però també social.
Així, en la documentació a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) es conserven diverses fotografies que ho testimonien. Les fontades més habituals als Tres Pins de Montjuïc acostumaven a estar relacionades amb el Dimecres de Cendra: l’antiga tradició de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca.
La font dels Tres Pins
Imatges de les fontades celebrades a l’indret de Montjuïc, entre 1914 i 1935. Imatges: AFB
La font dels Tres Pins es troba dins dels límits de les instal·lacions del viver municipal dels Tres Pins —tancat al públic—, però encara conserva l’aspecte de l’última reforma projectada el 1935.
Tornar a l’origen
Aquest brollador conserva dos aspectes que el van fer popular tan bon punt hi va començar a rajar aigua. El primer, que compleix una funció biològica. L’aigua que es fa servir al viver per produir i conservar les plantes aquàtiques —després es trasplanten a altres parcs de la ciutat— és d’aquest brollador.
Hi ha 17 parcs al conjunt de la ciutat que disposen de petits estanys o làmines d’aigua amb plantes aquàtiques —els Jardins Mossèn Cinto Verdaguer, el Laberint d’Horta o el Turó Parc, entre d’altres— que formen petits ecosistemes i espais de biodiversitat urbana.
El gran motor d’aquest procés és que, precisament, l’aigua és d’origen natural —no està pas tractada— i no duu cap substància química afegida de manera artificial.
Reductes de pau
Els parcs de la ciutat que tenen aquests espais estan integrats en el projecte de basses naturalitzades, iniciat a la ciutat el 2008. Va ser projectat amb la idea de “crear espais socials públics que siguin racons de natura“, explica el tècnic de biodiversitat de Parcs i Jardins, Octavi Borruel.
I aquesta és l’altra pota que està representada per la recuperació —ufanosa— del cabal de la font dels Tres Pins: la visió social.
Borruel concreta que aquests 17 parcs formen “un concepte de natura urbana” que està relacionat amb “els beneficis en la salut i la qualitat de vida de la ciutadania” que aporten aquests espais d’aigua. I aporten pau i tranquil·litat en un entorn urbà que, per definició, sovint pot ser estressant i sorollós.
