El juny és un mes especialment prolífic pel que fa a floració de diversos arbres que poblen la trama urbana de Barcelona. És el mes d’arbres com la xicranda, l’acàcia de Constantinoble, però també d’arbres tan coneguts com les tipuanes o els til·ler, entre d’altres.
Les tipuanes ja encatifen els carrers de la ciutat
Si hi ha un arbre que es fa veure en el moment de la floració, aquest és la tipuana. Aquest arbre no es conforma en mostrar les nombroses flors ataronjades que poblen la seva capçada, sinó que a més en deixa caure milers al terra, tenyint d’aquesta manera totalment voreres i carrers d’una espècie de confeti floral.
La tipuana és un arbre nadiu de l’hemisferi sud, concretament de països com Bolívia, l’Uruguai, el Paraguai i del nord de l’Argentina. És un arbre molt abundant a la ciutat de Buenos Aires, per bé que des de fa força anys també ho és a Barcelona, on el clima temperat de la capital catalana n’afavoreix la presència. La tipuana va ser introduïda a principis del segle passat per Jean-Claude-Nicolas Forestier.
De tipuanes en trobem a tota la ciutat ja que, tot i que des de fa anys que s’aposta per augmentar la diversitat d’espècies, encara és una de les més presents a Barcelona, juntament amb el plataner o el lledoner. S’utilitza sobretot en alineacions d’arbrat viari —preferentment en carrers molt amples, passeigs i places—, o en peus aïllats en parcs. És una espècie poc coneguda en altres països europeus pel fet de ser sensible a les glaçades. És apreciada per la seva ombra, per la seva floració espectacular i pel fet d’atraure pol·linitzadors.
Els exemplars més valuosos, inclosos en el Catàleg d’arbres de l’Ajuntament de Barcelona, els trobem al passatge de Maluquer (Sant Gervasi), i són considerats dels primers que es van plantar a la ciutat. També són especialment bells els de la plaça de Sant Felip Neri, nascuts el 1933 i plantats després que una bomba destruís tres cases de la placeta durant la Guerra Civil. El catàleg també n’inclou els exemplars de la plaça del Nord (Gràcia) i un exemplar que viu a la plaça del Virrei Amat, nascut l’any 1956. A banda, cal destacar un exemplar monumental del carrer de la Guàrdia Urbana, no inclòs en el catàleg.
Les flors dels til·lers, de perfum intens
El til·ler és un arbre de fulles caduques que a la tardor adquireixen tonalitats grogoses. Les flors, de color groc crema, es caracteritzen per desprendre un perfum intens i agradable que no acostuma a passar desapercebut, i que es detecta sovint a força distància, tal com passa amb les mèlies.
Malgrat que a la ciutat de Barcelona hi coexisteixen diverses espècies, la floració de totes es produeix entre finals de primavera i principis d’estiu, majoritàriament entre les mesos de juny i juliol.
Uns dels til·lers més populars de la ciutat són potser els de la rambla de Catalunya. Pertanyen a tres espècies: el til·ler comú (“Tilia x europaea”), el til·ler argentat (“Tilia tomentosa”) i el til·ler de Crimea (“Tilia x euchlora”).
Segons l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat hi ha fins a sis espècies diferents de til·ler:
- El til·ler americà (“Tilia americana”), nadiu de l’Amèrica del Nord.
- El til·ler argentat (“Tilia tomentosa”), nadiu del centre i sud-est d’Europa i força resistent a la sequera.
- El til·ler de fulla gran (“Tilia platyphyllos”) originari d’Europa i el nord-oest d’Àsia, juntament amb el til·ler de fulla petita (“Tilia cordata”).
- El til·ler comú (“Tilia x europaea”), originari d’Europa i híbrid natural entre els til·lers de fulla gran i petita.
- El til·ler d’Armènia (“Tilia x euchlora”).
