Veure una prunera o una perera parcialment florida al litoral a la recta final del novembre no és una estampa habitual, malgrat que els darrers anys s’hagin anat fent més recurrents aquesta mena d’observacions anòmales.
Segons dades de l’observatori ciutadà Ritme Natural del CREAF, i amb el suport el Servei Meteorològic de Catalunya, entre el juliol del 2023 i el juny del 2024 s’han documentat 214 espècies que han florit quan no els tocava a Catalunya.
Avançaments florals i segones floracions
La fenologia és la branca científica que descriu i estudia la relació entre el clima i els cicles naturals de les espècies (floració de les plantes i maduració dels fruits, caiguda de les fulles, migració dels animals, etc.). Quan varia molt la temperatura i el règim de precipitacions, alguns d’aquests calendaris naturals es veuen alterats per la confusió estacional de les espècies. L’observatori RitmeNatura estudia aquestes afectacions gràcies a la col·laboració de voluntaris amb el que es coneix com a ciència ciutadana.
Segons exposa el CREAF, arbres fruiters, vinya estepes, roselles, esbarzers, ginestes i malves (entre moltes d’altres espècies) ha patit avançaments florals, així com períodes de segones floracions en una estació de l’any que no correspon.
Algunes plantes han confós la tardor i la primavera. Les espècies més esmentades durant aquest període d’observacions d’un any han estat la ginesta, la calcida blanca, el bruc d’hivern, la prunera i la sempreviva.
Aquesta tardor s’ha mantingut la tendència i des de mitjans de setembre s’han tornat a detectar gairebé 60 espècies traient flor quan no els tocava.
Més afectacions al litoral
Els voluntaris de RitmeNatura han registrat anomalies en 35 comarques i 138 municipis diferents entre el juliol del 2023 i el juny del 2024.
Segons Gerard Gaya, tècnic de l’observatori RitmeNatura del CREAF, les comarques amb més percentatge de floracions anòmales són el Baix Empordà, el Montsià i el Tarragonès, on aproximadament una de cada deu observacions fenològiques recollides mostrava una floració fora de l’època habitual.
Gaya puntualitza, per contra, que hi ha deu demarcacions on no han rebut ni una sola notificació de flors a destemps tot i tenir-hi força dades.
“Tenim informació i voluntariat en algunes regions, però en altres ens manca participació ciutadana. Volem solucionar aquesta descompensació per poder tenir un volum de dades important i homogeni a tot Catalunya. Per això potenciem que els projectes de ciència ciutadana arribin fins a l’últim racó del país”
Fenologia al món rural
L’observatori RitmeNatura del CREAF i la xarxa Fenocat del Servei Meteorològic de Catalunya estan impulsant el projecte FenoRural. Es tracta d’una iniciativa de dos anys que busca promoure la participació ciutadana al medi rural per estudiar els efectes del canvi climàtic mitjançant l’observació fenològica.
L’equip de FenoRural desenvoluparà tallers educatius i se sumarà a fires i festes locals relacionades amb esdeveniments fenològics (floracions, collites, etc.) per donar a conèixer el poder de la ciència ciutadana i els efectes del canvi climàtic en l’àmbit rural.
