Aquest dilluns va acabar l’hivern meteorològic, que comprèn els mesos sencers de desembre, gener i febrer. Tot i que encara hi ha temps per a alguna darrera fredorada durant el mes de març, podem fer balanç del que ha estat un dels hiverns més insípids en més de 100 anys a Barcelona, si més no meteorològicament parlant.
Febrer del 2022, molt eixut
El mes de febrer que tot just hem acabat ha passat a la història com un dels més càlids i secs registrats mai a l’Observatori Fabra des del 1913. Només 1,9 litres en un més que és cert que no és pas dels més plujosos a Barcelona, però que té una mitjana clarament superior (36 litres per al període 1991-2020).
Tot i la manca evident de pluja, no és un dels febrers més secs registrats mai a l’Observatori Fabra. Trobem fins a cinc mesos de febrer en què no ha caigut ni una sola gota d’aigua (1946, 1958, 1961, 1970 i 1988) i tres anys més (1997, 1999 i 2000) en què, tot i ploure una mica, encara es va acumular menys aigua que el febrer del 2022.
Febrer, a les portes del podi dels més càlids
Pel que sí que destaca aquest febrer és, un cop més i per quart any consecutiu, per una temperatura altíssima.
De fet, els 11,8 ºC de temperatura mitjana registrats a l’Observatori Fabra només queden superats pels valors del febrer del 2019, el 1990 i el 2020, i molt a prop del febrer del 2021.
- Febrer 2020 – 12,8 ºC
- Febrer 1990 – 12,5 ºC
- Febrer 2019 – 11,9 ºC
- Febrer 2022 – 11,8 ºC
- Febrer 2021 – 11,6 ºC
- Mitjana de febrer 1991-2020 – 9,4 ºC
Quatre dels cinc febrers més càlids de la història centenària de l’Observatori Fabra són justament els darrers quatre. Fa quatre anys que febrer fa de març.
Hivern excepcionalment eixut
Les dades no són gaire diferents si comparem el trimestre que comprèn l’hivern meteorològic (de gener a febrer).
Destaca especialment la manca de pluja, un mal endèmic que s’allarga ja més d’un any i que fa que en els darrers 12 mesos no s’hagin acumulat ni 300 litres. Ni la meitat del que seria habitual i un registre que concorda més al que seria habitual a Múrcia o Alacant que a Barcelona.
L’hivern no ha fet més que agreujar aquesta situació. En el cas de l’Observatori Fabra, només 18 litres per metre quadrat en tres mesos, quan la mitjana se situa en 126. Hivern amb només un 14 % de la pluja habitual i només amb dos precedents pitjors: l’hivern del 2011-2012 (15,9 litres) i el de 1937-1938 (16,5 litres).
La manca de precipitació ha anat acompanyada, també de menys núvols del compte. Això ha fet que aquest hivern hagi sigut el tercer més assolellat a l’observatori, amb poc més de 645 hores d’insolació, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
Tot i l’excepcionalitat de la dada, cal dir que la precipitació hivernal manté una mitjana exactament igual ara que en períodes anteriors, això sí, amb la clàssica irregularitat mediterrània.
L’hivern, també al podi dels més càlids
I la temperatura tampoc no podia fallar a la cita. Tot i això, cal dir que en alguns punts l’alegria ha anat per barris i, si bé és cert que en el cas de l’Observatori Fabra l’hivern hi ha passat de puntetes i amb prou feines concentrat en tres setmanes de gener, altres barris com els propers al riu Besòs no poden dir el mateix i han tingut mesos freds, especialment el gener.
Ara bé, en el cas de l’Observatori Fabra les dades no ofereixen cap dubte. L’hivern 2021-2022 (de desembre a febrer) entra també al podi dels hiverns més càlids registrats en els més de cent anys de dades que té la sèrie.
Només l‘hivern del 2015-2016 (11,5 ºC de mitjana trimestral) i el del 2019-2020 (11,3 ºC) superen el 2021-2022 que, amb 11 ºC de mitjana, se situa en tercera posició.
I aquí sí, el canvi climàtic, a escena. Els períodes hivernals s’han escalfat sobre manera especialment durant les darreres dècades i han passat de mitjanes properes als 7 ºC a principis de segle XX a mitjanes sistemàtiques de més de 9 ºC al segle XXI.
De fet, només nou hiverns (en els més de 100 anys d’història del Fabra) tenen mitjanes iguals o superiors als 10 ºC. Tots menys un al segle XXI. Trobar mesos amb temperatura mitjana inferior als 10 ºC és cada cop més difícil, ja no només al febrer sinó també, fins i tot, al gener.
L’hivern meteorològic ha marxat (si és que algun cop ha arribat) i dona pas a la primavera. Mai un hivern meteorològic no havia concentrat registres tan secs i tan càlids alhora.
Encara hi ha marge per a grans fredorades i sorpreses blanques a cotes baixes durant el març marçot, que mata a la vella i la jove si pot… però els models estacionals tampoc no auguren grans alegries en aquest sentit. Si més no, comencem amb més dinamisme i la possibilitat de veure pluja, tota una fita en un període excepcionalment sec.
