falciot
Falciot. Autor: pau.artigas (Viquipèdia)

El falciot negre (“Apus apus”), “vencejo” en castellà, és un ocell estival que vola de forma incansable. De fet, sempre els veiem volant, mai aturats en arbres o en cables elèctrics com fan les orenetes.

Els falciots arriben a Catalunya i Europa cada primavera, procedents del Sahel, habitualment una mica més tard que les orenetes. El gruix de l’arribada sol concentrar-se durant el mes d’abril.

L’arribada, enguany, i segons l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), sembla que s’està produint força més tard del que sol ser habitual.

El nombre d’observacions de falciots negres, molt per sota la mitjana d’altres anys

La gràfica de la freqüència d’observació de falciots (dades d’ornitho.cat) mostra l’evolució de les observacions al llarg de l’any en curs respecte l’any anterior i la mitjana històrica.

Gràfic extret del portal Ornitho.cat

La freqüència d’observacions del 2021 (36,7 %), en vermell, se situa aquesta setmana per sota la mitjana històrica de la mateixa setmana (58 %), i sobretot molt per sota les de l’any 2020 (68 %).

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie d’ocell (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores).

Observacions de falciot negre a Europa el 2020 (esquerra) i el 2021 (dreta).
Font: eurobirdportal.org/

Les causes, encara desconegudes

Tot i que intuïtivament podem pensar que arriben més tard perquè aquest any fa més fred a Europa, convé recordar que els ocells migradors, quan parteixen del Sahel, no saben quin és el temps que fa a casa nostra. És per això que segons l’Institut Català d’Ornitologia caldrà esbrinar què ha passat a les zones d’hivernada i parada d’aquestes aus, quines n’han estat les condicions (disponibilitat d’aliment, sequera, etc.).

Com són els falciots?

Els falciots són ocells que volen gairebé sense parar des que neixen fins que moren, de dia i de nit. Cacen, dormen a l’aire i tan sols paren en cavitats durant l’època reproductiva.

Vistos de lluny semblen de color negre, tot i que no ho són. El plomatge és fosc, certament, però en realitat és marró fosc, sense taques. Només en tenen a la gola, que és de color més clar.

Les ales dels falciots són molt llargues i en forma de falç, un tret que els permet volar a molta velocitat i a gran altura per poder caçar insectes i volar llargues distàncies.

De dia solen volar a més altura, per això sembla que no hi siguin. Al capvespre, en canvi, aprofiten la presència d’insectes associada amb la menor insolació i a l’augment de la humitat i es poden veure volar més avall, a prop dels terrats, tot fent maniobres acrobàtiques de gran precisió.

Al pic de l’estiu els falciots comencen a abandonar el nostre territori, força abans que les orenetes. El cert és que la partida dels falciots vers el sud s’inicia a finals de juliol o a principis d’agost, tot i que alguns no se’n vagin fins a finals d’agost.

Què els passa als falciots si cauen a terra?

El falciot es passa quasi tota la seva existència volant amunt i avall. Si algun exemplar cau a terra perquè topa amb algun element urbà (obstacle) aleshores té greus problemes per tornar a emprendre el vol. Les potes són menudes, adaptades a arrapar-se a les parets, però no a caminar per terra. A més, si cauen, les ales llargues toquen a terra i impedeixen que puguin enlairar-se de nou.

Perquè tornin a sortir volant convé agafar l’ocell i llançar-lo a l’aire en un indret sense obstacles, de manera que puguin recuperar-se i marxar volant. Malgrat això, si trobem algun exemplar a terra, pel motiu que sigui, convé trucar els Agents Rurals (112 o 935 61 70 00) o bé algun centre de recuperació de fauna que se’n pugui fer càrrec.

Els falciots, ocells d’alta importància protegits per la llei

Tal com s’especifica al web del Departament de Territori i Sostenibilitatels falciots són aus urbanes protegides per la llei, així com l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca o el ballester.

Es tracta d’ocells insectívors de gran valor que contribueixen al control de les poblacions d’insectes, per exemple del mosquit tigre.

Altres ocells protegits que també podem trobar en entorns urbans són la gralla, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, l’òliba i el mussol, a banda d’altres aus que puguin estar de pas a la ciutat.

Està totalment prohibida qualsevol tipus d’actuació que pugui perjudicar-los, com la destrucció de nius. En el cas dels falciots, els nius els fan dins d’esquerdes, forats dels edificis o bé aprofiten nius de pardals.