Les fagedes catalanes ja són ben verdes. El faig (Fagus sylvatica) és un arbre típic de regions humides de latituds mitjanes. És un arbre propi de l’Europa humida, però també present i ben conegut a Catalunya. Es tracta d’una espècie de fulla caduca que s’acoloreix de forma espectacular entre finals d’octubre i mitjans de novembre a casa nostra, però que també ens regala una gamma de tons verds i altament fotogènics a la primavera.
Les altes temperatures d’aquest mes d’abril han accelerat, probablement, el moment de la sortida de les fulles.
Tant el moment de la sortida com el de la caiguda de les fulles fluctua cada any en funció de diversos factors, entre els quals la meteorologia. El canvi climàtic està alterant el ritme de les fagedes, motiu pel qual actualment és d’alta importància fer-ne seguiment científic.
Les fagedes del Montseny van començar a treure fulles a mitjans d’abril
El faig és un arbre propi de la Catalunya humida. És una espècie molt present a les cotes mitjanes i altes del massís del Montseny, per damunt de la cota 1.000 metres aproximadament.
Autor: Jordi Rodoreda
Actualment les fulles ja són ben presents en aquest entorn. La sortida de les fulles es va iniciar de forma relativament prematura enguany, pels volts del 10 d’abril a les parts més baixes. El verd s’ha anat estenent gradualment des d’aleshores i actualment, pels volts de Sant Jordi, ja es fa ben present a totes les cotes del massís.
Al Ripollès o a l’Alt Berguedà el faig també ha anat més d’hora que els darrers anys. Les primeres fulles es van començar a fer visibles abans de mitjans d’abril i a hores d’ara ja s’han desplegat i es fan visibles a totes les cotes.
En el cas concret de les fagedes del massís del Catllaràs (l’Alt Berguedà) i, segons Marc Noguera, observador fenològic del Meteocat, la sortida de les fulles enguany s’ha produït una setmana abans que l’any passat i 10 dies abans que el 2022.
Riscos de treure fulles abans d’hora
Que el faig tregui fulles abans de l’habitual no és una bona estratègia, ja que el fa més vulnerable a danys importants en cas de gelades tardanes.
En realitat el faig és un arbre de brotada especialment tardana, ja que els brots nous de les primeres fulles són altament sensibles a les temperatures sota zero. Mentre que a l’hivern les gemmes tancades poden suportar glaçades intenses, valors de -20 o -30 C, els primers brots tendres a penes poden suportar registres lleugerament negatius.
Una temperatura d’uns pocs graus sota zero pot causar danys molt importants a les fulles i tiges noves, les quals s’acaben “cremant” i morint. L’arbre es veu obligat, posteriorment, a intentar brotar de nou, un fet que no sempre és factible. L’intent de brotada suposa una gran despesa energètica per a l’arbre, la qual el debilita i el fa més sensible a patir malalties o, el pitjor escenari, acabar morint.
On veure fajos a Catalunya?
El faig és un arbre habitual a la Vall d’Aran i a la cara nord dels Pirineus. A la cara sud de la serralada el trobem sobretot a la Garrotxa, a l’Alt Empordà —a les Alberes—, al Ripollès, en alguns punts d’Osona i a l’Alt Berguedà i, de forma més aïllada i puntual, a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Solsonès o el Moianès. Cal destacar també les petites fagedes que podem trobar al massís dels Ports de Tortosa, a l’extrem sud del país, considerades les més meridionals d’Europa.
El faig també forma extensos boscos al Montseny, gràcies a la pluviositat elevada i la presència freqüent de núvols baixos i boira. En conjunt, el faig sol créixer normalment per damunt dels 800 o 1.000 metres i s’enfila fins a cotes de 1.600 o 1.700 metres. Hi ha alguna excepció pel que fa a la cota en punts de la Vall d’Aran —on pot viure per sota dels 800 m— i sobretot a la Garrotxa, on ho fa a poc més de 400 m en el cas de la fageda d’en Jordà.
La sortida de les fulles, una dada d’interès científic
La sortida o la caiguda de les fulles dels arbres és un tipus d’informació fenològica. Aquests esdeveniments així com, per exemple, l’arribada de les orenetes, són recurrents cada any i varien en funció de diversos factors, entre els quals destaca la meteorologia. Observar i anotar aquest tipus d’esdeveniments any rere any aporta informació de com el canvi climàtic està alterant el ritme de plantes i animals.
El Servei Meteorològic de Catalunya desenvolupa des del 2013 la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), un recull d’observacions sistemàtiques de 50 persones voluntàries que registren els diferents estats fenològics de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i sis de papallones.
El CREAF també desenvolupa el projecte Ritme Natura, on recull informació fenològica aportada per qualsevol ciutadà.
