Quan arriba la tardor astronòmica (normalment uns dies abans) s’assoleix l’extensió de gel marí més baixa de l’any al pol nord (Àrtic) després de la fusió de l’estiu i, respectivament, la més alta al pol sud (Antàrtida) després dels mesos de fred.
El registre mínim d’aquest 2026 a l’Àrtic es va assolir probablement el 12 de setembre, amb una extensió de 4,6 milions de quilòmetres quadrats.
L’extensió de finals d’estiu del 2026 a l’Àrtic se situa en desena posició entre les més baixes mesurades des de l’inici de la sèrie històrica ara fa gairebé mig segle. L’extensió d’enguany empata amb la de l’any passat, però també amb les mesures dels anys 2010 i 2008.
La desena extensió de gel marí més menuda des del 1979
Des del 1979 es monitoren de forma continuada les variacions en l’extensió del gel marí de l’Àrtic mitjançant imatges de satèl·lit. L’anàlisi de les dades realitzat recentment per la NASA i el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC) de la Universitat de Colorado mostra que la mínima extensió de gel del 2026 a l’Àrtic es va assolir probablement el dia 12 de setembre.
Malgrat que es tracta d’un registre baix (4,6 milions de quilòmetres quadrats), l’extensió del 2026 supera en 1,21 milions de quilòmetres quadrats el rècord mínim registrat fins ara, el de l’any 2012 (3,39 milions de quilòmetres quadrats). Tot i això, convé tenir present que el registre d’enguany torna a situar-se molt per sota la mitjana del període de referència (1981-2010), concretament 1,62 milions de quilòmetres quadrats per sota.
Els científics recorden que fins a principis d’octubre no es podrà donar per definitiva la data del 12 de setembre com la del dia de mínima extensió del gel, ja que encara hi ha zones importants amb una baixa concentració de gel i una tempesta de final de temporada podria compactar la coberta de gel marí i reduir encara més l’extensió de gel.
L’any 2012 es va registar el mínim històric fins ara. Darrere seu trobem el 2020, amb 3,82 milions de quilòmetres quadrats de gel. El tercer lloc del podi el comparteixen els anys 2007, 2016 i 2019, amb valors a l’entorn de 4,17 milions de quilòmetres quadrats.
Tendència a la baixa, però amb un cert estancament durant les dues darreres dècades
Segons informa el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC), la tendència general de l’extensió de gel marí a finals d’estiu és de minvar, concretament un 11,8 % per dècada respecte a la mitjana del període de referència 1981-2010. Això suposa una pèrdua d’uns 73.200 quilòmetres quadrats cada any.
Tots els anys posteriors al 2006 han tingut una extensió mínima inferior a la de qualsevol dels anys anteriors, és a dir, entre el 1979 i el 2006.
Els experts del NSIDE, però, destaquen que cal interpretar aquesta tendència a la baixa amb cura, ja que no s’ha observat cap descens significatiu de les extensions mínimes del setembre durant les dues darreres dècades. Les causes d’aquesta estabilització són objecte d’un debat actiu dins la comunitat científica que estudia els efectes del canvi climàtic a l’Àrtic.
I a l’Àntàrtida?
Tot indica que el 14 de setembre el gel marí de l’Antàrtida va assolir l’extensió màxima el 14 de setembre amb un valor de 17,59 milions de quilòmetres quadrats. Es tracta del tercer màxim més baix registrat fins ara.
Vols rebre cada dia la previsió del temps per WhatsApp?
🔔 I no t’oblidis d’activar la campaneta!
