El canvi d’horari estacional funciona a tot Europa des del 1980, quan la Comunitat Econòmica Europea va començar a coordinar els horaris d’estiu i d’hivern dels països membres. La comissió fixa el calendari dels canvis cada cinc anys i la planificació actual finalitza aquest any. És per aquest motiu que es torna a obrir el debat sobre si s’ha d’acabar amb el canvi d’hora. Els experts han assegurat en una entrevista al bàsics que, des d’un punt de vista científic i biològic, “l’horari d’hivern és el més adient”.
“Dormim mitja hora menys que la resta d’Europa”
El catedràtic de fisiologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, Antoni Díez, assegura que “un dels aspectes que són perjudicials és l’exposició a la llum durant les hores del vespre, per tant hem d’evitar-ho i buscar estar exposats al sol més quantitat de temps”.
La directora de la Barcelona Time Use Initiative, Marta Junqué, afegeix que “l’hivern és l’època amb menys hores de sol i l’estiu, la que més. Això sempre serà així, però el que hem de discutir és a quina hora volem aquestes hores de sol“.
Un altre factor clau és el descans. Junqué assegura que a Catalunya hi ha un dèficit del son. “Dormim mitja hora menys que la resta d’Europa i les dones espanyoles són les que més es mediquen per temes de descans”, afirma. Segons Díez, durant el vespre l’organisme espera que sigui fosc i és important per a les hormones que es produeixen en aquesta franja del dia”, matisa.
Conseqüències del canvi d’hora
Junqué assegura que l’evidència demostra que cada cop que es canvia l’hora “hi ha certes pèrdues en l’àmbit econòmic, a més d’un repunt de l’accidentalitat, tant a la carretera com en accidents laborals”.
L’experta afirma, a més, que està demostrat que el canvi d’hora no produeix un estalvi energètic, el motiu principal pel qual es va implementar, sinó tot al contrari. “El patró energètic del 1980, quan es va establir aquesta mesura, era molt diferent del d’avui dia”, afirma.
Díez afirma que l’impacte del canvi d’hora en el cos no és gaire alt, però depèn de diversos factors. “Els més petits, les persones grans i inclús els animals són els col·lectius més afectats”, afirma. “El nostre cos està preparat per adaptar-se a canvis, però molt petits. El canvi d’una hora és gran i no es pot adaptar en un dia, necessita més temps“, afegeix.
El catedràtic assegura també que estadísticament s’ha demostrat que hi ha un cert augment de malalties cardiovasculars, ictus i petites alteracions del son, tot i que “no és generalitzat”. “També s’ha de discutir si aquestes alteracions són conseqüència del canvi d’hora o fruit de portar un ritme que no està regit amb l’horari de sol“, assegura.
