L’estudiant de la UPC Gonzalo Macías ja viu a la casa sostenible TO, un prototip d’habitatge amb un baix impacte ambiental que ha estat ideat per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. La casa s’ha construït al Campus Diagonal-Besòs a Barcelona. Durant els propers sis mesos, juntament amb Macías, quatre estudiants més del màster universitari en arquitectura aniran a viure-hi per estudiar-ne la viabilitat com a habitatge real.
La casa va ser dissenyada i construïda el 2019 i es va presentar al concurs Solar Decathlon Europe, en què va guanyar dos tercers premis. Després es va instal·lar al nou campus de la UPC, on va quedar com un prototip de mostra fins que Macías i companys seus van proposar anar-hi a viure.
El projecte s’havia dissenyat basant-se en principis de sostenibilitat acadèmics però mai s’havien provat, per això vam decidir iniciar aquest projecte
“Vam visitar la casa i vam quedar perplexos que fos buida. El projecte s’havia dissenyat basant-se en principis de sostenibilitat acadèmics però mai s’havien provat, per això vam decidir iniciar aquest projecte”, explica Macías.
Els estudiants prendran mesures quantitatives de diferents paràmetres de confort, com la temperatura, la humitat, el soroll i el consum d’electricitat, aigua i subministraments per a la vida diària. També dels residus que es generen. Les estudiants Júlia Dubois i Clara Alsedà, que ja van participar en el disseny i la construcció de la casa, el 2019, completen l’equip del projecte i s’encarregaran de la difusió i la comunicació de l’experiència.
Un sistema de climatització passiva manté l’escalfor a l’hivern
L’habitacle s’ha instal·lat amb una orientació específica per aprofitar els sistemes de climatització passius. A l’hivern, la distribució interior i unes cortines fetes amb edredons serveixen per filtrar el fred. A l’estiu, la possibilitat d’obrir l’estructura exterior permetrà una ventilació creuada i refrescar la casa. Al següent vídeo Macías explica les principals característiques de l’habitatge i com s’ho fan per mantenir la temperatura de confort.
L’interior de l’espai està dissenyat amb peces mòbils i un mobiliari perquè els habitants puguin distribuir-lo segons les necessitats. A més, disposa de plaques solars, però no d’acumuladors, de manera que els habitants han d’aprofitar les hores de sol per dur a terme totes aquelles activitats que requereixen electricitat. La casa també disposa d’un sistema d’aigua potable, un de recollida d’aigua de la pluja i un d’aigües grises.
El vàter és sec i disposa d’una cinta transportadora que porta els residus a un dipòsit exterior per poder realitzar compost. Per conservar els aliments, la casa té una fresquera (una habitació que es manté a baixa temperatura) i un sistema de prestatges dissenyats per contenir aliments i augmentar-ne la conservació.
