(EFE) La calor extrema i la humitat fan augmentar les emissions de CO₂ a l’atmosfera en accelerar la “respiració” dels ecosistemes terrestres, segons un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
El treball, publicat a la revista Nature Communications, demostra que aquest fenomen provoca que la naturalesa alliberi més carboni del que aconsegueix absorbir mitjançant la fotosíntesi i amenaça de convertir els ecosistemes en emissors nets de gasos d’efecte hivernacle en lloc d’embornals.
Major pic en gairebé 70 anys
Els investigadors van analitzar les dades del 2024, l’any més càlid registrat amb una anomalia tèrmica d’1,55 ºC, en el qual es va detectar el major pic de CO₂ des del 1958 per la reactivació massiva de les plantes i els microorganismes del sòl impulsada per un episodi prolongat del Niño.
El coautor de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas ha alertat que aquesta dinàmica genera un “cercle viciós” en què esdeveniments extrems combinats, com primaveres molt plujoses seguides d’estius tòrrids, fan disparar la respiració ecosistèmica i intensifiquen encara més l’escalfament global.
Malgrat que va ser un fenomen global, l’efecte va ser especialment intens en els matollars i pastures, responsables del 49 % de l’anomalia d’emissions, seguits per les masses forestals, amb un 33 %, i les terres agrícoles, amb un 18 %.
Imprescindible reduir emissions
Davant la vulnerabilitat de regions concretes com la conca mediterrània per les recurrents onades de calor, els autors insten a aplicar mesures de gestió forestal adaptativa, impulsar l’agricultura regenerativa i retallar de forma dràstica les emissions de combustibles fòssils.
“Si els ecosistemes naturals estan perdent la capacitat per absorbir el CO₂ que emetem, és encara més imprescindible reduir les emissions que generem nosaltres”, ha assenyalat Peñuelas.
