compartir
(ACN) Un estudi conclou que les cotorres argentines més sociables tenen un vocabulari més complet. Aquestes aus invasores prosperen en enormes colònies on es comuniquen entre si amb nombrosos sons distintius, la qual cosa ofereix als científics l’oportunitat d’entendre el lligam entre les relacions socials i la variabilitat vocal dels diferents individus.
La investigació, impulsada pel Max Planck Institute of Animal Behavior (MPI-AB), amb la participació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) s’ha dut a terme a la ciutat i s’ha publicat a la revista Royal Society Open Science.
Un estudi que s’ha allargat dos anys
Els científics van dedicar diversos mesos, al llarg de dos anys, a l’observació minuciosa de 337 cotorres argentines, van documentar la seva vida social i van enregistrar tots els seus crits i xiulets. En total es van enregistrar 5.599 vocalitzacions.
L’equip va analitzar aquestes vocalitzacions en termes de diversitat de repertori —la quantitat de sons diferents que pot emetre un ocell— i de tipus de crides de contacte —la diferència entre cada tipus de vocalització.
També van mapar les xarxes socials de les aus, analitzant des de la freqüència amb què interactuaven amb altres fins a la solidesa de les seves relacions. Això va ser possible gràcies al fet que el Museu de Ciències Naturals fa més de 20 anys que marca els individus de cotorra argentina amb unes medalles especials que permeten identificar cada exemplar a distància.
A partir d’aquestes dades, l’equip va concloure que els ocells que vivien en grups més grans produïen un repertori de sons més variat. També van descobrir que les femelles tenen un repertori més divers que els mascles, un fet poc habitual entre les aus.
El primer autor de l’estudi, Simeon Smeele, ha explicat que sembla que alguns tipus de crides s’utilitzen exclusivament en situacions socials i que les femelles fan més sovint aquest tipus de crides, cosa que suggereix que són el sexe més sociable.
